El Dr. Francesc Torralba va ser l’encarregat el dijous 31 d’agost de parlar del misteri de Déu a prop de 200 persones de la diòcesi d’Urgell, en el marc de les Jornades de Teologia, que es van dur a terme a La Seu d’Urgell, entre els dies 30 i 31 d’agost.
El Delegat d’Ensenyament, Mn. Pepe Chisvert va ser l’encarregat d’obrir la jornada, amb la presentació de l’ordre del dia, i més tard, l’Arquebisbe Joan-Enric va presentar el ponent.
Segons el Dr. Torralba, Director de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, i director de les Jornades de Teologia, per a aprofundir en el misteri de Déu cal plantejar-se una exigència intel·lectual, i cercar un camí per conèixer més a fons el qui el sosté. Per a fer-ho és necessari partir d’una experiència intrapersonal del misteri de Déu, que permeti comprendre de què es parla.
En la seva primera ponència va parlar de “Les actituds davant el misteri de Déu”. I millor parlar de misteri que de problema. Les 4 maneres de fer teologia segons Edith Stein: negativa, afirmativa, simbòlica i mística.
Aquestes actituds les va descriure des de la indiferència, la banalització, la negació, el dubte i l’afirmació.
Torralba també va parlar de l’afirmació de Déu com una opció raonable, distingint opció cega d’opció raonable, entre opció racional i raonable. I ha recorregut històricament el camí d’aquest donar raó de la fe en Déu, i de la realitat de Déu: la via antropològica, la via contemplativa del món, la via del mateix concepte ontològic, considerant sobretot les dues primeres aprofundint en l’ordre que descobrim en el cosmos, les fonts de la bondat i la que avui sobretot es treballa: la via interior, la intimitat del subjecte. Aquestes experiències obren a una conjectura de raonabilitat de l’opció creient. Descobrint el “mestre interior” (St. Agustí).
En la seva tercera i darrera ponència el Dr. Francesc Torralba va desenvolupar el Déu que Jesús revela, descrivint els 3 moments de l’autorevelació de Déu : la creació, la Paraula i l’Encarnació. Cal posar atenció principal en Jesucrist, que ens revela que Déu “és una comunitat de persones en l’amor” (H. U.von Balthasar) i en descriví les conseqüències. Igualment ens mostra un Déu que cura les ferides de la humanitat, i un Déu que crida a donar allò que hem rebut i som, el do que som. Donar-se porta a l’alegria, n’és el camí. I hi ha una crida a construir belles, a fer el bé, a crear unitat, guarint divisions, i a revelar la veritat.
{youtube}xp1VG4IrWVo{/youtube}
