El dia 7 de juliol l’Arquebisbe Joan-Enric va presidir la solemne Eucaristia amb què la ciutat de La Seu d’Urgell va celebrar la festa del seu Sant Patró, el Bisbe d’Urgell Sant Ot, fill dels comtes del Pallars, nascut a Sort, i que visqué a cavall dels segles XI-XII, i ja fou tingut com a sant pel poble només deu anys després de la seva mort. Hi assistí l’Il·lm. Sr. Alcalde Albert Batalla i un gran nombre de fidels, i van concelebrar la missa els l’Il•lm. Srs. Vicaris generals, el M.I. Sr. Degà del Capítol i altres Mossens de la ciutat.
A la seva homilia l’Arquebisbe animà a pregar pel Sant Pare Francesc, pel Bisbe d’Urgell, el Col·legi episcopal i tots els sacerdots així com el seus formadors i els seminaristes perquè siguin sempre fidels a la seva crida de pasturar segons el model que tenim en Jesucrist. Mons. Vives animà la comunitat a pregar per les vocacions al ministeri ordenat i de la vida de St. Ot en destacà el seu amor als pobres, que avui ens cal traduir com a caritat i solidaritat amb els qui sofreixen més durament la crisi econòmica.
Mons. Vives volgué tenir un record emocionat per Mons. Ramon Malla i Call, mort el passat 18 d’abril. Mons. Malla havia nascut a La Seu d’Urgell i fou Bisbe de Lleida, i per un temps Vicari general d’Urgell del bisbe Ramon Iglesias i uns anys més tard, per quasi dos anys (1969-1971), fins a l’arribada del bisbe Joan Martí Alanis al gener de 1971, Bisbe Administrador Apostòlic d’Urgell, amb totes les atribucions i drets del Bisbe diocesà i per això mateix, fou Copríncep d’Andorra. L’Arquebisbe Vives destacà l’amor que el Bisbe Ramon Malla sempre sentí per la Diòcesi d’Urgell i per la seva ciutat natal de La Seu d’Urgell. Una prova d’aquest amor fou que el Dr. Malla volgué regalar personalment a l’Arquebisbe Joan-Enric Vives un bàcul i un lavabo de plata que la ciutat de La Seu li havia ofert i que Mons. Vives volgué utilitzar en la solemnitat litúrgica de St. Ot. El Bàcul –glossà Mons. Vives- recorda als fidels que tenen Pastor, Jesucrist, que mai no els abandona ni els deixa sols.
Al final de la missa es continuà amb la tradició de beneir coca perquè fos repartida entre tothom. I es clogué la festa del patró de la Ciutat amb una ballada de sardanes al davant de la Catedral.
