Amb el res de les Vespres i la celebració solemne de l’Eucaristia, amb el Capítol Catedral fundat pel mateix St. Ermengol al segle XI, es va festejar amb joia i solemnitat a la Catedral la festa del Bisbe St. Ermengol, Patró secundari del Bisbat d’Urgell. L’Arquebisbe Joan-Enric acompanyat dels Canonges i del poble fidel cantà l’acció de gràcies pel do que significa la santedat d’un bisbe de la Diòcesi per a tota l’Església. Déu és l’únic sant, remarcà l’Arquebisbe, però a través dels sants que s’obren al seu amor i el fan fructificar en el seu temps, va acompanyant i vessant la seva santedat en l’Església i en el món. A l’Eucaristia s’hi feren presents també els membres del Patronat del Retaule de St. Ermengol.
Mons. Vives va destacar com Jesucrist es fa present enmig del món a través de diverses presències: la presència sacramental en els ministres de l’Església, preveres, que actuen “in persona Christi” de forma sacramental fent present el Senyor Jesús; la presència sacramental de Jesús en els pobres i marginats que ens recorden que Déu és Pare ric en misericòrdia que té una predilecció especial pels marginats; la presència de Jesús en la Paraula de Déu que conté la Revelació divina i, sobretot, la presència de Jesús en l’Eucaristia, font i culmen de la vida cristiana, que ens permet alimentar-nos del Cos i la Sang de Crist.
Ermengol, fill dels comtes de Conflent, i nascut a Aiguatèbia, succeí al seu oncle Sal·la en la seu urgel·litana amb un llarg Pontificat (1010-1035), que culminà amb la seva mort durant l’acció pastoral a Pont de Bar mentre construïen el pont que havia d’acostar l’Urgellet i la Cerdanya. Bisbe bondadós, servidor dels pobres, combatent per la fe, pelegrí a Compostel·la i a Roma, forjador de pau i treva amb l’Abat-Bisbe Oliba de Vic, deixà una gran empremta en tots aquells que el van conèixer. Per això només pocs anys després de la seva mort accidentada, ja rebia culte al Bisbat d’Urgell i n’esdevingué Patró principal fins que al segle XX aquest lloc l’ocupà la Mare de Déu de Núria i ell passà a ser Patró secundari.
L’Arquebisbe d’Urgell féu notar que és el Crist l’únic Pastor, el Bon Pastor, del seu poble. Però escull pastors que en nom seu el condueixin, el protegeixin, l’alimentin i donin la vida per les ovelles. Així és estimat St. Ermengol al Bisbat d’Urgell.
L’endemà, dia 4 de novembre, tingué lloc el tradicional Capítol de St. Ermengol, amb l’assistència dels M.I. Canonges de la Catedral i, posteriorment, l’Arquebisbe Joan-Enric els convidà a un dinar de germanor al Seminari diocesà on en un clima de fraternitat i comunió on pogueren intercanviar diàleg i convivència fraterna.
