Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor

5. En estat de missió

Sempre, al llarg de la història de l’Església, s’han alternat moments de fe més vivencial i de més pràctica religiosa, amb altres de més tebis, però, fins avui, sense un qüestionament radical i generalitzat de Déu i de Jesucrist. En aquest marc, iniciatives com les missions populars o els exercicis espirituals ignasians i altres sistemes de reflexió i d’anunci de la Paraula de Déu han estat i poden ser encara formes pastorals eficaces. Es tracta, però, de mitjans més orientats a la represa i a la revitalització de la vida cristiana més que no pas a una primera aproximació a l’Evangeli.

No sembla, però, que els profunds canvis socials i culturals que vivim i les ideologies que els acompanyen es moguin en aquest nivell. Estem, més aviat, davant un allunyament cada vegada més radical de la fe i de l’antropologia cristiana. Més aviat pensaríem en aquell gran interrogant amb el qual, als primers anys quaranta del segle vintè, els sacerdots Godin i Daniel van sacsejar l’opinió catòlica: La France, pays de mission?. Era, certament, la intuïció precoç d’un procés que no ha parat d’estendre’s a tots els pobles d’Europa, encara que de manera desigual.

Més endavant, el Concili Vaticà II, en explicar l’activitat missionera de l’Església, descriuria la nova situació amb unes afirmacions que avui ens ajuden a nosaltres a discernir la situació actual. «En aquesta activitat missionera de l’Església es presenten diverses situacions, a vegades barrejades: primer, de començament o implantació; després, de novetat o de joventut. Però, acabades aquestes fases, l’acció missionera de l’Església no cessa: pertoca més aviat a les Esglésies particulars ja constituïdes continuar-la i predicar l’Evangeli als qui encara són fora. A més, els grups entre els quals viu l’Església sovint canvien completament per raons diverses, de manera que poden produir-se situacions noves. L’Església ha d’examinar aleshores si aquestes situacions exigeixen altre cop la seva activitat missionera»[8].

És fàcil enllaçar aquest text amb les lúcides anàlisis del servent de Déu Joan Pau II sobre l’europeu d’avui. D’ell va dir que és un home «secularitzat»: «Déu resta fora del seu horitzó de vida (…) El seu ateisme teòric i pràctic incideix en el seu pensament antropològic. Si l’home no és imatge de Déu i no fa referència a res…quin valor té? Per què actua? Per què viu?».[9] «Posa així el desafiament més radical de la història al cristianisme i a l’Església»[10]. Neix d’aquí la proposta missionera de Joan Pau II, especialment referida a Europa, que reiteraria incansablement una vegada i una altra: és hora d’emprendre «una nova evangelització».

¿No és aquesta també, amb totes les matisacions que calgui, la situació religiosa de la societat catalana?. ¿I no està demanant del conjunt de totes les nostres Esglésies particulars que orientin la seva acció amb sentit i visió de nova evangelització?. Però, ¿com serà possible si no tornem de nou al cor mateix de l’Evangeli, si no cultivem una actitud esperançada davant l’actual situació, superant altres moments marcats per l’enfrontament o la claudicació davant els valors dominants?.

Compartir
Apóstoles de la alegría de seguir a Cristo
d’Amic i Amat
Apóstoles de la alegría de seguir a Cristo
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Hemos empezado un nuevo curso pastoral: la catequesis, la escuela, los equipos de Cáritas parroquial, los grupos de oración, de lectio divina y tantas otras actividades que en nuestras parroquias ofrecemos
El arte de escuchar música sacra
d’Amic i Amat
El arte de escuchar música sacra
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

En este domingo compartiré con vosotros la importancia de saber escuchar los signos de los tiempos, saber escuchar a los hermanos y, en definitiva, hacer de la escucha un arte para crecer como personas y,
Aportar vida
d’Amic i Amat
Aportar vida
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Al comenzar este nuevo curso, me gustaría presentaros al filósofo Sócrates, quien tiene un principio de conocimiento de la verdad a través de la dialéctica que da luz y vida. Este método lo llamamos mayéutica
Con Maria, nacemos de nuevo
d’Amic i Amat
Con Maria, nacemos de nuevo
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,
querido pueblo andorrano,

En las vísperas de la Festividad del Nacimiento de la Bienaventurada Virgen María, nuestra Iglesia diocesana se viste de fiesta y se prepara para celebrar la Solemnidad de la Virgen
San Gil, custodio de la creación
d’Amic i Amat
San Gil, custodio de la creación
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Mañana celebraremos en nuestra diócesis, y especialmente en el Santuario de la Virgen de Núria, la fiesta litúrgica de San Gil. ¿Quién era este santo?

En el año 1271 consta que existía en el Valle de Núria
next arrow
previous arrow

Últimas Noticias

Agenda