Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor

3. Un gran procés de canvi

Si posem els ulls en el nostre present, quantes transformacions s’han produït des d’aleshores en la societat catalana, especialment -és la nostra prioritat- des del punt de vista de la fe. Fins i tot d’ençà del document col·lectiu de l’episcopat català Arrels cristianes de Catalunya (1985), quan el nostre país assumia la democràcia i l’autonomia; o, posteriorment, des de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense (1995) que aprofundien en l’esperit del Concili Ecumènic Vaticà II i l’actualitzaven, quantes coses que han canviat.

El Vaticà II, no cal dir-ho, continua viu i present entre nosaltres. Com ha dit el papa Benet XVI, «hi tenim l’esguard posat amb gratitud: si el llegim i acollim menats per una hermenèutica correcta, pot ser i esdevenir, cada cop més, una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església».[3] Per la seva banda, el Concili Provincial Tarraconense -que incorporà en el seu text Arrels cristianes de Catalunya- resta com a guia propera i orientadora que assenyala i concreta els objectius de comunió eclesial i de treball pastoral compartit de les diòcesis catalanes.

Ara bé, vivim temps accelerats. Les transformacions, com dèiem, se succeeixen. Algunes, ja eren previstes. Però és quan ens afecten que en copsem tot l’abast real i ens sentim interpel·lats per elles. Avui tothom, també a l’Església, va adonant-se que moltes coses seran diferents en aquest segle XXI, tot just estrenat. Això provoca sovint inquietud, també religiosa. I la inquietud pot degenerar en desencís. Sense ni voler pensar a assenyalar culpables -«no judiqueu i no sereu judicats»[4]-, i sentint-nos-hi implicats, també personalment -«treu primer la biga del teu ull» [5]-, volem parlar-ne, sobretot, des de la més plena confiança en Jesús, vencedor del pecat i Senyor de la història. Tampoc ara, com en la tempesta del llac de Tiberíades, Jesús no dorm, ni que pogués semblar-ho. També ara ens diu: «per què sou tan covards, gent de poca fe?»[6].

Fixem-nos en Jesús, i, amb els ulls en Ell, reflexionem sobre alguns canvis que afecten directament la vida de fe.

Compartir
Apóstoles de la alegría de seguir a Cristo
d’Amic i Amat
Apóstoles de la alegría de seguir a Cristo
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Hemos empezado un nuevo curso pastoral: la catequesis, la escuela, los equipos de Cáritas parroquial, los grupos de oración, de lectio divina y tantas otras actividades que en nuestras parroquias ofrecemos
El arte de escuchar música sacra
d’Amic i Amat
El arte de escuchar música sacra
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

En este domingo compartiré con vosotros la importancia de saber escuchar los signos de los tiempos, saber escuchar a los hermanos y, en definitiva, hacer de la escucha un arte para crecer como personas y,
Aportar vida
d’Amic i Amat
Aportar vida
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Al comenzar este nuevo curso, me gustaría presentaros al filósofo Sócrates, quien tiene un principio de conocimiento de la verdad a través de la dialéctica que da luz y vida. Este método lo llamamos mayéutica
Con Maria, nacemos de nuevo
d’Amic i Amat
Con Maria, nacemos de nuevo
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,
querido pueblo andorrano,

En las vísperas de la Festividad del Nacimiento de la Bienaventurada Virgen María, nuestra Iglesia diocesana se viste de fiesta y se prepara para celebrar la Solemnidad de la Virgen
San Gil, custodio de la creación
d’Amic i Amat
San Gil, custodio de la creación
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Mañana celebraremos en nuestra diócesis, y especialmente en el Santuario de la Virgen de Núria, la fiesta litúrgica de San Gil. ¿Quién era este santo?

En el año 1271 consta que existía en el Valle de Núria
next arrow
previous arrow

Últimas Noticias

Agenda