Creure en l’Evangeli i anunciar-lo amb nou ardor

3. Un gran procés de canvi

Si posem els ulls en el nostre present, quantes transformacions s’han produït des d’aleshores en la societat catalana, especialment -és la nostra prioritat- des del punt de vista de la fe. Fins i tot d’ençà del document col·lectiu de l’episcopat català Arrels cristianes de Catalunya (1985), quan el nostre país assumia la democràcia i l’autonomia; o, posteriorment, des de les resolucions del Concili Provincial Tarraconense (1995) que aprofundien en l’esperit del Concili Ecumènic Vaticà II i l’actualitzaven, quantes coses que han canviat.

El Vaticà II, no cal dir-ho, continua viu i present entre nosaltres. Com ha dit el papa Benet XVI, «hi tenim l’esguard posat amb gratitud: si el llegim i acollim menats per una hermenèutica correcta, pot ser i esdevenir, cada cop més, una gran força per a la renovació sempre necessària de l’Església».[3] Per la seva banda, el Concili Provincial Tarraconense -que incorporà en el seu text Arrels cristianes de Catalunya- resta com a guia propera i orientadora que assenyala i concreta els objectius de comunió eclesial i de treball pastoral compartit de les diòcesis catalanes.

Ara bé, vivim temps accelerats. Les transformacions, com dèiem, se succeeixen. Algunes, ja eren previstes. Però és quan ens afecten que en copsem tot l’abast real i ens sentim interpel·lats per elles. Avui tothom, també a l’Església, va adonant-se que moltes coses seran diferents en aquest segle XXI, tot just estrenat. Això provoca sovint inquietud, també religiosa. I la inquietud pot degenerar en desencís. Sense ni voler pensar a assenyalar culpables -«no judiqueu i no sereu judicats»[4]-, i sentint-nos-hi implicats, també personalment -«treu primer la biga del teu ull» [5]-, volem parlar-ne, sobretot, des de la més plena confiança en Jesús, vencedor del pecat i Senyor de la història. Tampoc ara, com en la tempesta del llac de Tiberíades, Jesús no dorm, ni que pogués semblar-ho. També ara ens diu: «per què sou tan covards, gent de poca fe?»[6].

Fixem-nos en Jesús, i, amb els ulls en Ell, reflexionem sobre alguns canvis que afecten directament la vida de fe.

Compartir
Te he amado
d’Amic i Amat
Te he amado
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

El Papa León XIV nos acaba de enviar una exhortación apostólica titulada Te he amado –en latín, Dilexi te–, un versículo del libro del Apocalipsis, concretamente de la carta a la iglesia de Filadelfia, en
Misioneros de esperanza entre los pueblos
d’Amic i Amat
Misioneros de esperanza entre los pueblos
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Celebramos el Domingo Mundial de las Misiones (DOMUND), y damos gracias por los más de 5.500 misioneros y misioneras que recorren el mundo para llevar esperanza, amor y la salvación de Dios a quienes necesitan
Redescubrir la oración en tiempos de inmediatez
d’Amic i Amat
Redescubrir la oración en tiempos de inmediatez
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

El 15 de octubre celebramos a santa Teresa de Jesús, mujer de fuego y palabra, escritora universal que supo hablar de Dios con la misma profundidad con la que describía los caminos del corazón humano. Quien
Misioneros de la Esperanza: Los migrantes, testigos que nos interpelan
d’Amic i Amat
Misioneros de la Esperanza: Los migrantes, testigos que nos interpelan
En la celebración de la Jornada Mundial del Migrante y del Refugiado, el Santo Padre nos invita a reflexionar bajo el lema “Misioneros de la Esperanza”. Esta es una invitación a cambiar la mirada: de ver las migraciones como un simple drama o desafío, a descubrir
Apóstoles de la alegría de seguir a Cristo
d’Amic i Amat
Apóstoles de la alegría de seguir a Cristo
Queridos diocesanos,
querida Iglesia de Urgell,

Hemos empezado un nuevo curso pastoral: la catequesis, la escuela, los equipos de Cáritas parroquial, los grupos de oración, de lectio divina y tantas otras actividades que en nuestras parroquias ofrecemos
next arrow
previous arrow

Últimas Noticias

Agenda