El domingo 23 de septiembre tuvo lugar en la Catedral de Barcelona la solemne celebración, central dentro del año mercedario, de los 800 años de la Fundación de la Orden de la Merced en agosto de 1218. Entonces profesaron St. Pedro Nolasco y sus compañeros ante el Obispo de Barcelona Berenguer de Palou, los Canónigos de la Sede barcelonesa, y el Rey Jaume I. con su confesor St. Raimundo de Peñafort, que siempre los protegieron. Orden de Merced para redimir cautivos hasta si convenía con su cuarto voto, de quedarse como rehenes, y de dar los bienes y la vida para liberar a los esclavizados. Un Ideal de la Merced que ha ido evolucionando a lo largo de los siglos pero que mantiene sus ideales de redención, liberación, misericordia y amor a los necesitados, y un Orden que se ha ido ramificando en un árbol frondoso con ramas educativas, contemplativas y sociales .
La solemne eucaristía central de aniversario fue presidida por el Cardenal Juan José Omella, y concelebraron el Arzobispo de Urgell y muchos obispos de Cataluña con el Cardenal arzobispo emérito de Barcelona, así como otros obispos mercedarios venidos de otros lugares y algunos obispos de España, allí donde es muy significativa la presencia de la Orden mercedario. Concelebraron el P. Juan Carlos Saavedra Lucho, Maestro General, y todos los Provinciales del mundo, que después de la homilía renovaron sus votos ante el altar de la Sta. Cruz y Sta. Eulalia, con los hermanos asistentes.
El Cardenal Omella en la homilía les recordó los iconos de St. Pedro Nolasco, de la Virgen María, Madre de Merced y de misericordia, y del Cristo Redentor, cómo el Papa Francisco les había propuesto en su Carta al Maestro general. Y les animó a continuar su obra de redención, de servicio a los encarcelados y de trabajo liberador en las nuevas esclavitudes que el mundo moderno ha desarrollado y que acosan al hombre actual, renovando su entrega por el Reino de Dios.
A continuación tuvo lugar una comida festivo con proyecciones del trabajo que realiza la Provincia de Aragón, y el trabajo por todo del mundo. Y en la tarde del día 23 se iniciaron las celebraciones de la solemnidad de la Virgen de la Merced con la noche, una Vigilia, y la solemne Eucaristía en la Basílica de la Patrona de la Archidiócesis y de la Ciudad de Barcelona también presidía por el Cardenal Omella.
Añadimos el artículo del Arzobispo de Urgell publicado en La Vanguardia en ese mismo 23 de septiembre:
Actualitzem l’ideal de la Mercè
La festa de la Mare de Déu de la Mercè, o, com també l’anomenen, del Remei i de Gràcia en les nostres necessitats, redemptora de captius, que demà dia 24 celebrem amb joia a Barcelona i a tot Catalunya, ens ajuda a redescobrir els grans ideals de servei i amor al pròxim en aquests dies de recomençament del nou curs pastoral. Maria ens inspira perquè el millor de la nostra vida ho posem totalment al servei dels altres, i que la seva inspiració ens endinsi en totes les dimensions de la virtut de la caritat. “Ella és mestra de consagració a Déu i al poble, en la disponibilitat i el servei, en la humilitat i la senzillesa d’una vida oculta, totalment entregada a Déu, en el silenci i en la pregària”, escriu el Papa Francesc als Mercedaris (2017).
El “descens” de la Mare de Déu a Barcelona fa just 800 anys, per inspirar un ideal de redempció als cristians del segle XIII, és font de la nostra alegria i del nostre consol. St. Pere Nolasc, un laic que canvia el comerç per la preocupació pels germans durament empresonats pels turcs i que podien perdre la seva fe, és qui inicia pròpiament el nou Orde religiós, l’Orde de la Mercè, ajudat pel bisbe de Barcelona Berenguer de Palou i el Capítol canonical, i pel dominic St. Ramon de Penyafort, amb el mateix rei de Catalunya i Aragó Jaume I, que els presta tota la seva protecció. La Verge Maria els va inspirar una vivència real i concreta de les paraules de Crist: “Era a la presó i vinguéreu a veure’m”, on revela que només l’amor tingut als més petits serà el que haurà arribat fins al mateix Fill de Déu: “M’ho fèieu a mi!” (Mt 25,36.40). L’amor no passa mai!
L’”ideal de la Mercè” que Maria impulsa consisteix a redimir captius no amb les armes sinó amb l’amor, la pregària, les almoines, la negociació i, si convé, oferint-se un mateix a canvi de la llibertat dels empresonats. Pau i diàleg, conviccions pròpies i acostament als enemics, respecte per la llibertat religiosa i recerca de la transformació de l’altre, del qui ens oprimeix o del qui ha delinquit. Hem de saber traduir aquest ideal amb noves i concretes accions de compromís.
En aquests dies, amb tots els qui treballen en la pastoral penitenciària, recordem els nostres germans afligits per la privació de llibertat arreu del món. La presó sempre és un càstig molt dur per a ells i les seves famílies. Maria és la Mare pobra del Magnificat, que sap què és viure en el desarrelament, no trobar casa, ser rebutjada, viure refugiada a Egipte, i haver de tirar endavant amb l’ànima en suspens. Maria coneix bé els qui ara sobreviuen a les presons, les seves famílies -que pateixen tant-, i en té gran pietat. Maria comprèn bé el dolor de les víctimes i les immenses conseqüències negatives que els delictes han originat. Però segur que, trencant aïllaments severs i reixes, deixarà passar a mans plenes i sense distincions la gràcia amorosa i guaridora del seu Fill, i ens ensenyarà a tenir amb tothom entranyes de misericòrdia.
La Mare de la Mercè acompanyi els funcionaris de presons, il·lumini els cossos legislatius de les nacions i inspiri els governants i els responsables de les institucions penitenciàries perquè legislin i actuïn amb humanitat i amb prudència, apostin per alternatives menys doloroses que la presó, i no abdiquin de l’ideal de restauració personal i de reinserció social. Que puguem avançar pel camí de la justícia restaurativa i perquè finalment, pel poder de Déu, el perdó venci a l’odi i la indulgència a la venjança. Santa Maria, Mare de la Mercè, doneu-nos amor, coratge, misericòrdia i esperança!
+Joan-Enric Vives, Arquebisbe d’Urgell
