Estimats germans, en el Senyor:
El d’avui, és un dol diferent. Trobem normal el traspàs de persones d’edat avançada que han completat la trajectòria i han omplert una vida, cadascú a la seva manera. Són com la fruita madura que, al seu temps, necessàriament ha de caure de l’arbre. En aquell cas, encara que és inevitable la ferida de la separació, no és difícil acceptar els fets i trobar motius consoladors. Però en el cas d’avui, la pèrdua ens passa pel cap com una flor tallada prematurament, com un projecte humà esgarrat, que no s’ha pogut realitzar degudament. La fosca de la incomprensió és més densa i el dolor, més cruel. És així com ho vivim, si mirem humanament els esdeveniments.
Davant la mirada paternal de Déu la situació s’esdevé molt diferent. Recordeu les paraules del llibre de la Saviesa: El just, ni que mori aviat, trobarà el repòs, perquè no són la vida o el nombre d’anys els qui donen la mesura. (…) Una vida neta val tant com una edat madura. Déu mira la vida de cada u de nosaltres a la llum del seu projecte d’eternitat. L’etapa terrenal és com el planter que té el destí d’ésser trasplantat al seu lloc definitiu. Per això diu el llibre sagrat: Veient que vivia entre els pecadors se l’ha endut, se l’ha emportat abans no el pervertís la malícia.
El nostre germà/a, fins fa poc, vivia en el cos; ara viu fora del seu cos. El cos no és la vida, n’és tan sols el suport o el vehicle. Viure en el cos és la única forma possible en aquest món, on, la carn i l’ànima formen la unitat inseparable anomenada persona humana. Perdut el lligam entre la carn i l’ànima aquell ser humà viurà en pur esperit, amb l’esperit infinit i etern de Déu. A San Pau li agrada dir que serem revestits d’un sos espiritual.
Així doncs, allò que realment val és la vida, que hem d’estimar i protegir, la vida que som nosaltres mateixos, que existim. Ara i aquí és la nostra vida en el cos la que Déu estima també, perquè ens estima a nosaltres, que vivim. Déu estima tant la vida que no és ell qui ha fet la mort. La mort, normalment, és el final del procés de desgast natural del cos de carn. En alguns casos, com el que lamentem, es produeix per circumstàncies extremes, com cataclismes de la naturalesa, accidents produïts per fallades mecàniques o humanes; a vegades, per imprudència o manca de reflexió o atenció i, molt sovint, per causa del mal moral que hi ha en el món.
Als joves que ens acompanyeu vull demanar-vos que estimeu la vida que us ha estat donada, la vida en el cos, l’únic tresor que teniu, ara per ara. No us deixeu enganyar pel caprici o la irreflexió, propis de la vostra edat.. Estimeu el vostre cos com el vehicle del tresor de la vostra vida i protegiu-lo dels perills innecessaris. La vostra vida en el cos és un do per a vosaltres, primer; però també per als demés: pares, germans, amics, veïns…Per damunt de tot, per al vostre Déu.
No podem oblidar mai que el nostre cos és fràgil. És com si portéssim el tresor de la vida dins una gerra de terrissa, que necessita ser tractada amb delicadesa, i protegida. Es propaguen modes i corrents, als nostres dies, que no valoren l’atenció al cos i a la seva salut. Vosaltres les coneixeu; no fa falta descriure-les. A causa d’aquesta situació són moltes les pèrdues de vides joves que massa sovint hem de lamentar. Es cometen imprudències i es corren riscs innecessaris que, en definitiva, no porten a la felicitat ni enlloc.
Jesús ens recomana que estiguem preparats: Estigueu a punt, amb el cos cenyit i els llums encesos. Per a donar-nos a entendre que hem de mantenir desperta la nostra vida interior, que ens convé viure sabent i pensant que som cridats i destinats a un canvi de vida al costat d’ell. Que no podem viure com si tot acabés amb uns miserables anys de pelegrinatge per aquest món; que hem viure ara la nostra relació amb Déu per la fe, l’esperança i l’amor, motivats per l’oració i apostant amb valentia per un comportament correcte i net als ulls de Déu. Hem escoltat a l’Evangeli: Feliços els criats que l’amo trobarà vetllant al moment de la seva arribada. Amb tota veritat us dic que se cenyirà, els farà seure a taula, i ell mateix passarà a servir-lo d’un a un.
Lectures:
- Sv 4, 7-15
- Salm 22,1-3a. 3b-4.5.6
- Lc 12, 35-40
