Estimats germans:
Aquesta celebració d’avui, divendres sant, i la Vetlla Pasqual de demà, a la nit, venen a ser el nucli i el moll d’aquests dies sants. El Divendres Sant, doncs, i la Pasqua són els dies cabdals de la Litúrgia cristiana, dos aspectes complementaris de l’únic misteri central de la fe: el pas de Jesús per la mort a la vida. Per a ell mateix i per a tota la humanitat.
Avui ens centrem en la creu. Cantarem: Mireu l’arbre de la creu, on morí el Salvador del món. Veniu i adorem-lo. La mort de Jesús a la creu és un misteri inabastable. No el podem entendre, però aquesta celebració ens ajuda a contemplar-lo, a aprofundir-ne el sentit, a adorar-lo amb agraïment i comunió. Els espais de silenci ens ajuden a contemplar i compartir el pas que dóna Jesús. Ens unim a ell de cor encara que no entenguem per què passa tot això. Potser Jesús tampoc ho entengué, però ho va viure totalment lliurat al pare per amor a ell i als homes.
Durant la cerimònia adorarem la Creu. És l’hora d’unir-nos a l’amor de Jesús i d’acceptar, nosaltres també, la voluntat del Pare en la nostra vida i en els nostres dolors. Aquesta unió amb Jesús i l’acceptació de la voluntat del Pare es farà més forta en el moment de la comunió. Per aquell sagrament, tot el misteri de mort i resurrecció de Jesús esdevé nostre i es torna realitat en la nostra vida, a condició d’acollir-lo i d’acceptar-lo humilment.
Ajudats per la celebració de tan sublims misteris podríem donar un pas important en la nostra vida de pelegrins. En efecte, tenim davant el model perfecte. Per a Jesús, hi ha només una cosa important: Déu, el Pare i, en conseqüència, allò que el Pare estima: els homes, fills seus.
Per a nosaltres hi ha també una sola cosa important -ara, fa falta que ho entenguem i ho assumim- Déu, el nostre Pare. Només Déu és etern, només ell és sant, bo, just, lliure i feliç. Tot bé procedeix de Déu, i Déu és tot el bé que necessitem. Amb ell tot sol en tenim prou; no ens manca res.
Tot allò que veiem, tenim, fruïm o patim, és passatger i, quan hi posem la confiança o li donem més importància de la que pot tenir, es torna decebedor i frustrant. De la inversió de valors que fem en la nostra vida provenen la major part dels nostres maldecaps i sofriments i, per canviar el sentit d’aquesta orientació, Jesús ha passat el seu calvari. Res de tan important, que hagi estat trasbalsat o tergiversat, no es pot canviar sense que algú n’hagi de patir les conseqüències en la seva pròpia vida.
La gran lliçó d’avui és aquesta: Si cerquem i tenim Déu, res no ens manca i, si ens falta Déu, no tenim res. Passar del no res a la vida és el que fa Jesús, per la passió a la resurrecció. Ara, nosaltres podem passar del no res, que és el que tenim, a una vida ben diferent, en la fe, l’esperança i l’amor i situar-nos en el camí segur que porta a la resurrecció. Si prenem aquesta actitud, ella donarà un sentit nou i radiant a la vida present.