La celebració d’avui ens convida a centrar l’atenció i l’afecte en la Creu de Crist, en el misteri de la seva mort salvadora. La nostra participació ha de tenir un clar accent de serenitat i de contemplació, no pas de tristesa o angoixa. La creu és el símbol més important d’aquesta celebració. El color vermell simbolitza el martiri sagnant i victoriós de Jesús. Tot plegat ens ajuda a assimilar amb fe la gran lliçó i a rebre el fruit espiritual d’aquesta creu pasqual. Avui celebrem ja la Pasqua en el seu primer moment -primer acte- el de la mort.
Com veiem, la Pasqua és un esdeveniment amb dos temps: la mort i la resurrecció del Senyor. Els tres dies (divendres, dissabte i diumenge) celebren un únic esdeveniment i tenen una sola Eucaristia -la pasqual- amb un èmfasi especial en la Vetlla, on se celebra no només la resurrecció, sinó el misteri complet de la immolació i el triomf de l’Anyell Pasqual.
Per això la celebració d’avui, amb un fort contingut de fe i esperança, té, amb tot, un clima de sobrietat i d’admiració, motivat pel gran esdeveniment del generós lliurament del Servent de Déu, fins a la mort. Com que avui no se celebra l’Eucaristia, la comunió serà una participació de la celebrada ahir. El sagrari resta buit i obert fins acabada la Vetlla Pasqual. No hi ha reserva eucarística per significar que, amb la missa de la Vetlla Pasqual, comença la renovació gloriosa de tots els sagraments, que reben el sentit i l’eficàcia del misteri pasqual de Jesús.
Per les lectures que hem escoltat hem pogut entendre la disposició generosa de Jesús al sacrifici personal a favor dels altres. Ell va assumir amb gran coratge la missió de representar-nos a nosaltres en tot i, més que en cap altra cosa, en la nostra condició de pecadors. A causa d’haver sortit fiador nostre davant del Pare, pel que fa al pecat, es va lliurar voluntàriament a la mort, perquè amb ell, poguéssim tenir vida, i vida abundant.
Malgrat la disponibilitat i el gran amor de Jesús per nosaltres, hem pogut escoltar com, en la seva condició d’home, va tenir por al sofriment i a la mort i va experimentar dificultat en ser fidel a la missió encomanada fins a la fi. Aquest fet expressa dramàticament fins a quin punt és profunda la seva solidaritat amb nosaltres i com n’és de seriós i obscur el seu camí a la mort de Creu.
Podem, per tant, fiar-nos d’ell sense dubte ni temença i esperar que, si el seguim amb fe, esforç i fermesa, participarem de la seva vida nova de ressuscitat i de la seva glòria amb el Pare.
