Estimats germans en el Senyor:
Els qui volem viure de la fe ens fem sempre preguntes sobre Déu, sobre Jesucrist, sobre l’Església. Preguntes que no troben mai una resposta científicament evident. Els estudis bíblics i teològics ens ajuden a entendre la racionalitat i la coherència de la fe, però no ens aporten certeses humanes de cap mena.
Quan pensem en Déu ens resulten aclaridores les paraules de Sant Pau que hem escoltat avui: ¿Qui pot conèixer el pensament del Senyor? Què en són d’incomprensibles els seus judicis, d’impenetrables, els seus camins! Quan ens perdem en la immensitat de Déu, la visió s’eixampla fins a l’infinit, i ens adonem que no podem fer altra cosa que repetir amb el mateix Sant Pau: Tot ve d’ell, passa per ell i s’encamina a ell: Glòria a ell per sempre. Amén.
Déu és l’Únic, font i origen de tot. Ell és l’Amor, la Veritat, el Bé, la Llum, la Llibertat, la Vida, i tot allò que subsisteix prové d’ell com les aigües provenen del brollador, com la llum i la calor que arriben a la terra provenen del sol. Déu és el perquè i el com de tots nosaltres i de totes les coses, que naixem d’ell i a ell tornem. Però, ell mateix és inabastable, incomprensible, perquè és infinit en qualsevol aspecte que el vulguem considerar.
Si pensem en Jesucrist i ens preguntem qui és ell, ens trobem, en primer lloc que és un home com nosaltres, fill d’una dona coneguda, veí d’un poble petit de Galilea, treballador com els seus contemporanis; que menja, es cansa, reposa, prega, es relaciona i, finalment mor, com fan tots els homes. Mentre vivia va fer coses extraordinàries i va explicar una doctrina admirable, que embadalia els seus contemporanis i encara té ressonàncies impressionants, dos mil anys després. Després, ressuscità d’entre els morts. Podríem dir que aquest és el Jesús històric.
Però en aquell Jesús hi ha un misteri inesbrinable. Va dir de si mateix: Jo i el Pare som una sola cosa. I, quan Pere va confessar: Vós sou el Messies, el Fill de Déu viu, Jesús li va respondre: Sortós de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat cap home de carn i sang, sinó el meu Pare del cel. Així, doncs, Jesús és el Fill unigènit de Déu, és la revelació plena de Déu en la història de la humanitat, perquè, en ell habita tota la plenitud de la Divinitat.
I, ¿què direm de l’Església? Per una part, és la comunitat històrica que peregrina pel món en la recerca del Regne de Déu; per l’altra, és el cos místic de Jesús ressuscitat, comunitat invisible i espiritual que engloba totes les persones de bona voluntat. Quan confessem la nostra fe, diem: Crec en Déu, crec en Jesucrist, crec en l’Església. Com Església que som, preguntem-nos fins a quin punt som fidels a Jesús i al seu missatge alliberador.
