Germans:
El profeta Jeremies era malvist per molta gent a causa de la seva predica clara i contundent. Ell ho sabia, però no tenia por, no es deixava acovardir, perquè deia: El Senyor em fa costat, (…) per això els qui em persegueixen, cauran. La por és negativa, no ajuda a res, no soluciona cap conflicte. La por, més aviat, ens fa insegurs i ens paralitza.
Una de les coses que més ens perjudica és la por a la gent, la por dels homes: d’ésser criticats, mal interpretats, de que ens pengin una etiqueta, de ser calumniats i perseguits, del què diran. A l’Evangeli hem escoltat el que va dir Jesús respecte d’aquesta por: No tingueu por dels homes. Perquè si ens fan por les crítiques i les xafarderies, o els judicis de la gent, ens sentirem neutralitzats i esclavitzats, incapaços de realitzar els nostres ideals i d’expandir la nostra personalitat.
És important valorar-nos degudament a nosaltres mateixos i procurar-nos conviccions profundes que donin suport a la nostra personalitat; la qual cosa si és viscuda humilment, ens donarà confiança suficient per a no dependre de l’opinió dels altres, del què diran. La millor manera de valorar-nos a nosaltres mateixos és recordar com Déu ens estima i ens valora. Jesús explicava fins a quin punt Déu ens valora, quan deia que ni un pardal no cau a terra sense que ho permeti el Pare del cel, i afegia que, als ulls de Déu, cadascú de nosaltres valem més que tots els ocells plegats.
El nostre valor personal davant Déu és important, no precisament pel que som ni per les nostres qualitats i virtuts; molt menys encara per les influències o poder, o per les bones relacions que tal volta tenim. El nostre valor real, intrínsec, ens ve del fet d’ésser estimats de Déu, valorats per ell i destinats a la vida eterna amb ell. La nostra confiança i l’alegria de viure ens ve tota pel fet de ser criatures estimades i mimades de Déu.
Jesús, però, que ens ha dit: No tingueu por dels homes, ens insinua seguidament que cal tenir por de Déu. ¿Com hem d’entendre això? ¿Com pot dir que tinguem por de Déu, si és veritat que ens estima tant i que, als seus ulls, valem més que tota la creació?
Sí, hem de tenir por de perdre Déu de vista, de desconnectar la nostra vida d’ell, de posar-nos en contra d’ell, de Fer-nos déus falsos que no ens reconeixeran, no ens faran atenció ni ens salvaran. Els ídols dels homes, com l’orgull, la prepotència i les seguretats terrenals, no són res. Quan més necessitats ens trobarem, no ens auxiliaran ni ens salvaran.
No tinguem por dels homes. Tinguem-ne només de quedar-nos sense el veritable Déu.
