Estimats germans:
La fe en el Déu únic, viu i veritable, silenciosament present en tota la creació, és la nostra realització perfecta i natural. Res no ens pot succeir de tan gran com anar coneixent millor el nostre Déu, estimar-lo i adorar-lo amb tot el cor. Antigament la humanitat podia anar coneixent Déu a les palpentes, com entre boirines. Per l’encarnació del seu fill en tenim un coneixement més directe i més proper.
Totes les generacions s’han servit d’espais, d’objectes i d’ofrenes anomenats sagrats, i de símbols per exterioritzar llur fe i llur reconeixement del Déu invisible. Moltes vegades, però, s’han excedit en l’ús d’espais i objectes, fins al punt de posar la confiança en aquells medis, més que en Déu. Gent de diferents cultures ha posat la fe en els ídols i els objectes sagrats, en comptes deposar-la en el Déu que representen.
No cal dir que, al voltant dels objectes sagrats, sempre s’han explotat negocis que han convertit la casa de Déu en una cova de lladres. Jesús va prendre una postura radical en expulsar del temple tots els venedors i ensenyant-nos a purificar les intencions, quan al lloc de pregària: La casa de Déu és casa d’oració, i vosaltres n’heu fet una cova de lladres.
El llibre de l’Èxode prohibeix rigorosament les imatges i altres representacions de Déu i de lo sagrat, i convida tothom a adorar Déu amb el culte interior del cor. Una adoració i un culte que després s’ha de traduir en una vida coherent pel compliment assidu dels manaments de Déu.
L’Església catòlica permet la veneració d’imatges, sempre que es mirin només com un estímul i ajut per tal de connectar amb el que representen: com una fotografia ens serveix per apropar els nostres sentiments a les persones que representen, Per exemple. Les imatges de Jesús i de la Mare de Déu ens serveixen, en tant en quant ens ajuden a estimar-los més i a acollir els seus missatges, o a imitar llurs estils de vida.
Ens equivocaríem si anéssim esperant miracles a compte de l’ús de les imatges, quan allò que importa és la vida exemplar de Jesús: un messies crucificat, que és un escàndol per als jueus, i per als altres, un absurd. Allò que importa és la trajectòria de la vida de Jesús que passà pel món fent el bé, dedicat només al servei del pròxim, des del seu lliurament incondicional al Pare. Un Messies crucificat per fidelitat a la seva missió. Però, un Messies ressuscitat pel poder de Déu, i fet camí de salvació per a tots els qui creuen en ell.
Nosaltres estem en el seu camí, units a ell pel Baptisme. El que ens cal és fer nostre el seu projecte, i traduir en obres de fe i amor la nostra relació personal amb ell.
