Amics molt estimats, en el Senyor:
La resurrecció és la pedra clau de la nostra fe. És la veritat que sosté tot l’edifici d’esperança i caritat de la vida cristiana. Podríem afirmar que el Fill de Déu es va fer home per a ressuscitar i que tot en la seva vida, des del naixement fins la mort, s’encamina directament a la resurrecció. Des de la nostra perspectiva, i puix que ens afecta personalment, creiem que, per la resurrecció de Jesús, s’inaugura per a l’home la possibilitat i la manera de participar de la vida de Déu, fora del temps.
En la naturalesa humana de Jesús ressuscitat tota la humanitat ha estat trasplantada a la nova manera de viure. Hem estat associats a la vida “trinitària”, que sobrepassa infinitament la nostra capacitat actual d’entendre, d’estimar i d’experimentar. La família humana, representada en la persona de Jesucrist, ha estat admesa en la glòria del Pare, i cada membre d’aquesta família, a la seva manera, ha estat fet mereixedor de la lloança, honor i glòria del mateix Jesucrist pels segles dels segles.
Per aquestes i altres moltes raons l’accés a la fe en la resurrecció de Jesús és el pas més important després de la fe en Déu Pare, creador i Senyor. Convenia, per tant, que hi hagués uns testimonis fidedignes i lliures de tota sospita, com ho va confirmar el mateix Jesús, posant-se en contacte reiteradament amb els seus deixebles (d’una manera que nosaltres no coneixem), després de ressuscitat.
L’Evangeli d’avui explica la tercera de les aparicions. Anteriorment se’ls havia aparegut en el lloc on es trobaven recollits després de la passió i mort. Ara ho fa enmig del seu treball diari, a la riba del llac de Tiberíades, quan clarejava el dia, després d’una nit de fracàs total en la pesca. Cap d’ells el va reconèixer en el primer moment, i van entrar en conversa amb el desconegut: Nois, ¿no teniu res per menjar? Li contestaren: No. Els digué: Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu. Ho feren així, i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. En veure el gran miracle van començar a creure. Joan, el primer. Després, Pere es va tirar a l’aigua per a apropar-se al Mestre. Mentre esmorzaven: Cap dels deixebles s’atrevia a preguntar-li qui era, perquè sabien prou bé que era el Senyor.
Amb aquell i semblants episodis es va forjar fermament la fe dels apòstols en el ressuscitat. Cap d’ells havia estat testimoni del moment espectacular i precís que Jesús va sortir victoriós del sepulcre; però tots experimentaven amb evidència la nova vida del Senyor que estava amb ells: una vida diferent, àgil, transcendent, glorificada, divina, celestial; però cordial i propera. Des d’aleshores, van tenir coratge per a obeir a Déu abans que als homes: cap prohibició, cap amenaça els va impedir de proclamar amb enteresa la seva fe. Pere va dir: El Déu dels nostres pares va ressuscitar a Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul (…) Els apòstols es retiraren del tribunal de sanedrí, contents que Déu els considerés dignes de ser maltractats pel nom de Jesús.
Després, tots van lliurar llurs vides per anunciar al món el fet extraordinari i verídic de la resurrecció de Jesús, i reunint els qui creien en petites comunitats es convertien en seguidors fidels del diví Mestre.
