Germans, en el Senyor ressuscitat:
La vida terrenal de Jesús, a primera vista, no apareix precisament coronada d’èxit. Contràriament, en presència del catastròfic final, un judici precipitat inclinaria la balança a favor dels seus enemics que es van sortir amb la seva, mentre el programa de Jesús quedava sota el signe del fracàs. Un fracàs que va resultar ser aparent, tan aviat com es va confirmar el fet de la resurrecció. La mort havia estat el final d’un acte i la baixada de teló, però, tot just el temps d’un respir, va pujar de nou el teló i va aparèixer invertit el resultat de l’espectacle. La lúgubre escena anterior va quedar totalment transformada: Jesús havia superat totes les limitacions terrenals i, revestit de glòria, es va aparèixer als seus deixebles, als que va omplir de pau i de goig per l’anunci de la salvació, confirmant-los amb l’efusió de l’Esperit i reunint-los en comunitat viva. La mateixa incredulitat de Tomás i els dubtes d’altres deixebles evidencien amb major força la realitat dels fets. Després d’allò, els apòstols i altres creients, amb el seu compromís de fe, continuen l’anunci del Regne de Déu que Jesús havia començat. A partir d’aquell moment, el misteri de salvació es va obrir pas ràpidament a través dels continents i els segles, fins arribar als nostres dies.
La primera lectura ens ha recordat la força sobrenatural de la primera comunitat presidida pels apòstols, que obraven miracles i prodigis en el poble; fins el punt, que la gent treia els malalts al carrer, i els posava en catres i lliteres, perquè, al passar Pere, la seva ombra, almenys, caigués sobre algun d’ells. Els Fets dels apòstols constaten el ritme creixent amb que homes i dones es convertia a la fe en el Senyor.
La nova comunitat va començar a celebrar molt aviat el diumenge, el dia del Senyor, que va passar a ser la festa setmanal per a reviure l’experiència de Jesús ressuscitat; el dia dedicat a recordar els seus ensenyaments, aprofundint en ells amb la lectura meditada de les Santes Escriptures; el dia per a la pregària comunitària i per a assaborir en comú les experiències espirituals amb que el Senyor se’ls manifestava. En l’experiència comunitària entenien clarament el sentit de la promesa de Jesús: Jo estaré amb vosaltres sempre, fins el final dels temps.
Nosaltres, germans, som fills d’aquella primera comunitat; i, si aportem el mateix compromís de fe, ens delectarem amb la mateixa presència de Jesús ressuscitat, i entrarem, per gràcia seva, en el mateix camí que condueix a la vida. El diumenge és també el nostre dia i el dia del Senyor, que ens dóna ocasió d’aprofundir en la pau actual i en l’esperança de la glòria a que estem predestinats, i ens fa aprendre a distingir el veritable bé d’aquells altres aparents, com són en general tots els béns temporals i, molt especialment aquells que són enganyosos, perquè són el mal amb aparença de bé.
Si vivim de debò el diumenge, enriquit amb la celebració eucarística, aprendrem a dur a la nostra vida el misteri de Jesús ressuscitat i gustarem d’avançada el goig a que estem convidats: la vida de ressuscitats, amb Jesús, en la glòria del Pare. El diumenge és el nostre gran dia per a experimentar que Jesús està amb nosaltres sempre, transformant pas a pas el nostre interior i preparant-nos per a la vida que ell ens ha merescut.