Estimats germans:
Els pares solen avisar la seva prole dels perills, i els animen a superar-los. Desitjarien que aquells no haguessin de pagar car l’aprenentatge de la vida; però ells solen respondre que han de córrer el risc de seguir el propi camí, vivint l’experiència fins i tot dels errors i fracassos. És exactament el que va fer el poble d’Israel: avisat pels profetes no els en feia cap cas, i pagava cars els seus errors i les seves extraviades experiències, que es convertien en una severa i onerosa penitència, que, l’amor entranyable de Déu aprofitava per a la conversió del poble i la seva tornada al camí de salvació.
Tan aviat com havien reconegut la culpa els era aixecat el càstig, i el Senyor els oferia el retorn a l’anterior prosperitat, com queda perfectament il·lustrat per la primera lectura d’avui, quan el profeta Baruc convida Jerusalem a despullar-se del seu vestit de dol i aflicció i a vestir-se de les gales perpètues de la glòria que Déu li dóna. El profeta descriu una festa esplendorosa per la tornada del poble que, per ordre del Sant, vindrà d’orient i d’occident, dut gloriosament com en un tron real. L’entusiasme del profeta pel perdó de Déu a favor del poble arriba al punt d’imaginar que Déu ordenà que s’abaixin els turons més alts i les muntanyes perpètues, que s’omplin les fondalades i s’anivelli la terra , perquè Israel camini segur sota la glòria de Déu.(…) Déu conduirà Israel, ple d’alegria, a la llum de la seva glòria.
L’Evangeli ens ha presentat Joan Bautista recorrent tota la comarca del Jordà i predicant un baptisme de conversió per a perdó dels pecats, perquè sabia quan imminent era la vinguda del Messies i, amb ell, la irrupció del Regne de Déu; i tenia consciència de la disposició favorable del Senyor, així com que els seus designis de salvació estaven a punt de complir-se. En aquell marc, Joan se sentia cridat a provocar la conversió de la gent i cridava per tota la riba del Jordà: Prepareu el camí del Senyor, aplaneu-li el camí.
Per a nosaltres la salvació està a punt d’arribar, però ha de trobar el camí preparat. És imprescindible fer un camí de conversió que consisteix en: obrir una ruta per la fe, elevar les valls abandonant la desconfiança i el pessimisme, rebaixar les muntanyes i pujols de l’orgull i autosuficiència, redreçar el torçat de les intencions, els mals costums i l’afany desmesurat per la satisfacció dels sentits o la preocupació pels negocis. Amb aquesta preparació, tots veuran la salvació de Déu.
Acceptem aquest Advent com una cridada personal, semblant a la de Joan en la riba del Jordà. Desitgem de cor els mateixos fruits que ell anunciava: veure la salvació de Déu. Per això, ens cal posar els mateixos mitjans que ell exigiria: preparar el camí del Senyor i aplanar les seves rutes. Un model perfecte el trobarem en la comunitat de Filips, a qui elogia Sant Pau perquè han contribuït a la causa de l’Evangeli des del primer dia fins avui. Per això, diu Sant Pau: Estic segur d’una cosa: Déu que ha començat en vosaltres un bon treball, acabarà de dur-lo a terme fins al dia de Jesucrist. I Pau prega per ells demanant que el seu amor segueixi creixent més i més i arribin nets i carregats de fruits de justícia, fins el dia de la vinguda del Crist.
