Estimats germans:
És avui el primer diumenge de Quaresma, iniciada el dimecres passat amb la cerimònia penitencial de la imposició de la cendra. Amb aquella solemnitat, la pedagogia de l’Església ens introdueix en un temps especialment apte per a la reflexió personal, la pregària i la conversió del cor. Amb aquestes condicions podem veure renovar la nostra vida interior, i preparar-nos per a entrar, amb un goig intens, en el més alt misteri de salvació: la resurrecció de Jesús.
Les lectures d’avui ens fan centrar en dues realitats tan verídiques i profundes com, sovint, oblidades: el pecat de l’home i la salvació que Déu desitja i ens ofereix. El pecat -la degradació de la humanitat- havia estat la causa del diluvi destructiu i arrasador. El pecat va ser, més tard, la causa de la mort de Crist. Sant Pere ho ha dit a la carta que hem escoltat: Crist morí una vegada per raó dels pecats. El mateix Jesús havia passat abans per la prova de la temptació -camp de batalla entre el pecat i la gràcia- i, quan començà la predicació, Jesús, corprès pel pecat dels seus conciutadans, els deia amb força i convicció: Convertiu-vos i creieu en la Bona Nova. Primera realitat, doncs, on també nosaltres ens trobem de ple: el pecat.
L’altra realitat, atractiva i esperançadora, és la voluntat salvadora de Déu, expressada repetidament en els textos d’avui. Primerament, en el Gènesi, trobem l’aliança de Déu amb Noé i els seus fills. Diu: Jo faig amb vosaltres aquesta aliança meva; la vida no serà mai més exterminada per l’aigua del diluvi, no hi haurà mai més cap diluvi que devasti la terra. I posà com a signe visible d’aquesta promesa l’arc entre el núvols. Quan (…) apareixerà l’arc entre els núvols ,em recordaré de l’aliança que hi ha entre jo i vosaltres. En el salm, el poble d’Israel referma la seva fe i confiança, tot repetint amb força: Vós sou el Déu que em salveu(…) tot el vostre obrar, Senyor, és fruit de l’amor fidel per als qui guarden la vostra aliança (…). Recordeu-vos de la vostra pietat i de l’amor que heu guardat des de sempre.
I Sant Pere ha fet referència a l’aigua del baptisme que ens salva, gràcies a la resurrecció de Jesucrist. En ell, la realitat del pecat dels homes ha trobat remei definitiu perquè, havent assumit tots els nostres mals, sofrint temptació, passió i mort, els ha superat amb la voluntat salvadora del Pare, que ha apostat per la resurrecció del seu Fill, i pel perdó i la salvació nostra.
La nostra Quaresma comporta, en conseqüència, conscienciejar-nos del mal i del pecat que hi ha en nosaltres, i de l’amor i el perdó indefectibles de Déu.