Estimats germans en Crist:
Durant la Quaresma hem pogut veure com Jesús menyspreava la temptació del benestar i de l’èxit, i s’endinsava pel camí lluminós del propi lliurament a una causa noble, que redundava en glòria de Déu, plenitud personal i benefici inestimable per als seus semblants. La vida i la paraula de Jesús són, per si mateixes, una invitació constant a canviar la trajectòria de la nostra vida, (amb freqüència indolent i centrada en nosaltres mateixos), en una altra que, per la seva generositat i altruisme, s’assembli a la seva. Per a facilitar-nos el canvi a una vida més positiva, generosa i compartida i, en definitiva més feliç, Jesús ens mostra al seu Pare i el nostre Pare, ple de misericòrdia i amor, disposat sempre a encoratjar el nostre esforç de generositat i lliurament cap als altres.
La festa d’avui ens endinsa en l’etapa final de la vida de Jesús, quan el seu lliurament personal arriba a una actitud radical inaudita i irrevocable. En el relat de la passió hem contemplat atordits, per part de Jesús, un buidar-se de tot desig de conservar res para si. Durant el sopar, deixa clara la seva voluntat de servir al Pare i als homes i ordena als apòstols i seguidors que facin el mateix. La pauta de comportament, per a qui vulguin seguir-lo, serà la d’estimar-se i servir-se mútuament els uns als altres, tal com ell mateix ho ha fet. Amor i servei que serà, des d’ara, l’únic senyal per a conèixer qui són de bo de bo els seus deixebles.
En la creu duu el seu amor fins l’extrem de demanar al Pare perdó per als seus botxins, perquè no saben el que fan. Buscar disculpes per als seus enemics significa renunciar al dret de sentir-se ofès i assumir la voluntat de confiar al Pare, sense cap condició, el judici de la seva vida i la dels altres.
Mirem també Jesús i escoltem les seves paraules, quan s’ocupa del malfactor crucificat a la seva vora. Paraules que manifesten la preocupació personal de Jesús per aquell desgraciat, la seva tendresa, i l’encès desig de salvar-lo. Paraules que són l’anunci i la plasmació de l’obra redemptora de Jesús, l’anunci de la seva Pasqua gloriosa. És a dir: De la mort de Jesús en la creu brollarà vida infinita, essent-ne el primer beneficiari un delinqüent comú. I, després, com colofó i raó última de tot el que Jesús fa i diu, ve la confessió de confiança infinita en el Pare: Pare, a les teves mans encomano el meu esperit.
A fi de viure millor el missatge de salvació que celebrarem aquests dies, preparem-nos a acceptar la reconciliació que Déu ens ofereix en el sagrament del perdó. Per descomptat, sabem que som perdonats sempre que, penedits de cor, estimem Déu sobre totes les coses; però recordem també que Jesús va deixar a l’Església el sagrament de la reconciliació, perquè el perdó rebut sigui visible i compartit pels altres germans en la comunitat. Així vista, la confessió és com l’acta pública del perdó atorgat i l’ocasió d’assaborir l’alegria de saber-nos perdonats i salvats, com membres del poble de Déu.
