Avui cloem el temps de litúrgic de Nadal i Epifania, el temps de l’alegria, per excel·lència. Amb tot, necessitem mantenir l’alegria que brolla de la fe en el Crist, l’alegria que envaeix tots els personatges dels Evangelis de la Infància de Jesús que hem contemplat en aquestes festes, tan sentides per a tots. Tal com el Rosari va meditant en els misteris de goig. És tan central l’alegria en la vida d’un cristià, que necessitem reflexionar i pregar per tal que ens sigui donada al llarg de tot l’any 2011 que iniciem i que ens acompanyi sempre en els nostres treballs apostòlics. Ja que és un fruit de l’Esperit Sant, demanem-la com a gràcia, com a “captaires” que som en l’oració, tal com bellament indica Benet XVI a “Llum del món” sempre mendicants davant Déu.
La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però li resulta molt difícil engendrar l’alegria. I en temps de grans crisis, com els actuals, sempre retrobem motius per a la incertesa, la tristesa o la por; i contínuament n’hi haurà… Però tenim moltes més raons per a viure en la confiança i en la joia profundes del creient, que sap que Déu porta el curs de les nostres vides i de la història humana, i que la salva en Crist i la dirigeix pacientment vers el seu acompliment feliç. Anem vivint en l’alegria, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador“, tal com preguem sempre a la missa.
Fa 35 anys el Papa Pau VIè. parlant de l’alegria deia: “L’home experimenta l’alegria quan es troba en harmonia amb la naturalesa i sobretot l’experimenta en l’encontre, la participació i la comunió amb els altres. I encara amb major raó coneix l’alegria i la felicitat espirituals quan el seu esperit entra en possessió de Déu, conegut i estimat com a bé suprem i immutable” (Gaudete in Domino n. 6). L’alegria ve de dalt, de Déu, perquè Crist és l’alegria del Pare celestial, ja que és un, fora del Pare, que l’estima perfectament. I és la joia del Pare perquè hi ha Algú fora d’Ell, que pot estimar de forma perfecta i digna d’Ell. Aquest és Jesucrist i tots nosaltres, fets fills de Déu pel baptisme. La font de la joia cristiana serà sempre la Paraula de Déu. Hi hem de ser molt propers ja que la Paraula ens fa comprendre els esdeveniments en profunditat, sota la llum de la Revelació divina. És per la Paraula que ens adonem que Déu actua en la història dels homes: “el Totpoderós obra en mi meravelles” ens diu la Verge Maria (Lc 1,49).
La visita pastoral del Papa Benet XVI a Barcelona el proppassat novembre ens va portar als catòlics catalans una especial alegria (alguns van parlar d’una renovada autoestima). Necessitàvem refrescar l’alegria de ser cristià i testimoniar-la públicament. Mantindrem l’alegria si “recordem les obres del Senyor“, i tot el bé que es fa dins i per l’Església. Recordar quanta santedat es dóna, quantes persones i institucions eclesials viuen per a estimar com Jesucrist. I igualment ens convé captar la “presència” de Déu enmig nostre, per més oblit que molts voldrien imposar a aquesta presència silenciosa, humil, però esclatant i poderosa. I amb alegria continuar atraient vers el misteri de Déu Amor, fent obra evangelitzadora. La nostra acció apostòlica ha d’estar informada per l’alegria. Un anunci apagat, sense vida ni entusiasme, desvirtua l’essència del missatge cristià. Cal que brolli del goig que experimenta un cor convertit i lliurat al servei del Senyor.
