El passat 13 de maig el Papa Benet XVI ens acaba de recordar que “els deixebles de Crist estem cridats a ser el motor de la societat en la promoció de la pau, a través de la pràctica de la justícia”. Hem de ser una Església, “punt de referència, des del qual tots puguin orientar-se en el camí, però sobretot en la vida”. És necessari que el servei dels cristians a la societat s’expressi a través dels fidels laics il•luminats per la fe, capaços d’actuar dins de la societat, amb la voluntat de servir més enllà de l’interès privat, més enllà de punts de vista parcials i particulars. El bé comú és més important que el bé de cadascú i els cristians estem també cridats a contribuir al naixement d’una nova ètica pública. Tots, i en especial els joves, estem cridats a contraposar a la desconfiança pel compromís polític i social, la dedicació i l’amor per la responsabilitat, moguts per la caritat evangèlica, que requereix no tancar-se en un mateix, sinó fer-se càrrec dels altres. I el Papa convidava els joves “a pensar en grans coses! Estigueu preparats per donar un nou sabor a la societat civil, amb la sal de l’honradesa i l’altruisme desinteressat”. En el fons ens cal refermar la convicció que hem de ser una Església misericordiosa, acollidora i servicial, que amb el seu testimoni faci present l’amor de Déu per cada persona, especialment els que més pateixen i tots els necessitats.
Avui hem de donar gràcies per tots els responsables, treballadors i voluntaris de Càritas Diocesana i de les Càritas parroquials per la seva impagable dedicació constant. Gràcies als qui aporten els seus donatius, el seu suport i la seva inventiva. Gràcies a tots els qui ens ajuden a ser millors, compartint entre tots el que som i tenim, i especialment ens exigeixen que visquem amb coherència la fe cristiana que prediquem. La Campanya institucional de Càritas recomana: “Viu senzillament, perquè altres, senzillament, puguin viure“. Apel·la al nostre compromís personal i social, com a membres d’una mateixa comunitat global, la família humana, per realitzar un autèntic procés de conversió personal i comunitària que ens mogui a viure de forma més solidària. Ens indica un estil de vida nou, vivència del “manament nou”, que ens fa tendir vers l’ideal d’amor i solidaritat que proclama el mateix Crist, que s’ha quedat entre nosaltres com aliment en l’Eucaristia, i que ens envia a ser llevat que faci fermentar tota la pasta del món.