Visquem un Nadal solidari

Nadal arriba i s’ha de notar en la nostra manera de viure com a cristians. Amb el pessebre, l’arbre, els relats evangèlics de la Infància de Jesús, les misses del temps de Nadal… certament podem aprendre a viure amb més fidelitat l’amor al Senyor, que “es feu carn (=feblesa) i habità entre nosaltres” (Jo 1). Però igualment, no podríem celebrar que arriba l’autor de la vida sense alegria ni conversió, sense compromís solidari amb els necessitats del proïsme. La festa del Naixement de Crist ha de significar obrir la nostra vida al Senyor que arriba, perquè reneixi en nosaltres la seva salvació; obrir el cor i la llar a tothom, sense exclusions, amb una reconciliació que ha de ser un tornar a començar en les relacions de família, amics, treball i poble; obrir la nostra economia als vulnerables i als qui menys tenen, als colpejats per la crisi econòmica i la guerra, amb compartició solidària i amb austeritat. Cal donar del que som i tenim, perquè es realitzi de nou el miracle de la multiplicació de l’amor, que tot ho refà i tot ho renova; cal obrir els nostres criteris i judicis tancats i autoreferencials al criteri de l’amor misericordiós de Déu i al servei preferencial dels pobres, i segurament que moltes coses canviaran. Quan arriba el qui és la Llum del món, tot s’il·lumina i es renova. Deixem que ressonin les paraules d’Isaïes, “el poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum…(Is 9,1).

¿Podem programar un Nadal més solidari, que signifiqui prendre compromisos de servei i d’amor? El Papa Francesc en la seva Carta a Càritas Espanyola amb motiu dels seus 75 anys (15.6.2022) ens deia que l’important no són els grans resultats sinó que ens posem davant de les persones que estan trencades, acollint-les i obrint-los camins de restauració, per tal que puguin trobar-se a elles mateixes, essent capaces, a pesar de les seves limitacions i de les nostres, de buscar el seu lloc i d’obrir-se als altres i a Déu. Es tracta d’“entregar la pròpia vida”, sense resignar-se a sortir del pas. Els Senyor ens proposa de nou aquest Nadal ser ferment d’un Regne de justícia, d’amor i de pau. Així n’és d’exigent el seguiment del Senyor, nascut humil i pobre a Betlem.

Aquestes setmanes farem la recapta per a Càritas parroquial i diocesana, donant a conèixer la seva missió caritativa i social. Caritas està celebrant els seus 75 anys d’existència, durant els quals s’ha anat reinventant per continuar complint la seva missió d’acompanyar les persones que més pateixen desigualtat, pobresa o marginació. Ho fa gràcies a moltes persones bones que continuen col·laborant amb la institució i lliurant el millor de si mateixes als altres. Ajudem Càritas en el que puguem, perquè les noves realitats de pobresa requereixen que cuidem les persones i la nostra casa comuna, que estiguem disposats a recórrer les sendes de la cultura de l’encontre i de la caritat, articulant allò local amb allò global, treballant des dels més propers, però amb un horitzó universal (cf. Fratelli tutti, 142).

Després de la pandèmia vivim ara una dura crisi amb núvols de violència i penúria a l’horitzó. Una realitat trista i fosca, que els amics de Jesús, que volem preparar la seva vinguda, no podem oblidar de cap manera. Ja sé que ho feu, però hem d’intensificar la nostra pregària i la nostra solidaritat, compartint encara més en aquests dies el que tenim. Preparem el Nadal sense oblidar l’ajut als pobres, als qui viuen atrapats per la crisi o sense esperança.

Compartir