És diumenge de Rams. Joia pel nostre Rei humil i pacificador
i passió que dóna sentit a totes les creus i dolors dels homes,
perquè salven el món unides a Ell!
Els infants i el poble de bona voluntat acullen el Crist,
i d’ells aprenem a obrir-li el cor a un Rei autèntic i convincent.
“Feliços els nets de cor, perquè veuran Déu!”
Amb palmes i llorers, llençant-se al seu pas,
l’aclamen “Beneït el qui ve en nom del Senyor!”,
i ens ensenyen a estimar del tot aquest Rei de Pau.
Aprenguem a lloar Déu i a cercar l’únic bé veritable,
la felicitat més gran que és viure en la veritat i en l’amor.
Iniciem la gran Setmana Santa,
els dies més grans per als cristians. No ho oblidem.
Són dies de creu i de passió, però que han guanyat la salvació
per a tots els homes i dones de tots els llocs i de tots els temps.
Crist ve per tots, i es dóna per tots,
Especialment els qui més necessiten el metge,
els pecadors i els qui se saben febles, “els cansats i afeixugats”.
Ens regala un sopar pasqual que serà memòria seva,
on Ell mai no mancarà, on Ell es fa aliment de l‘esperit
perquè tinguem vida i vida abundant.
Ens mostra que rentar els peus i humiliar-se
és el camí d’una joia que el món no pot donar.
Per amor es lliura fins a la creu, com si fos un malfactor,
tot per la bogeria de l’amor, sense càlculs, ni límits ni condicions.
Ens dóna l’esperança més gran
la que traspassa els límits de la mateixa mort,
i que tot ho recobreix amb una nova llum.
Ens ensenya a fer silenci i a esperar la vinguda del Senyor
quan i com Ell voldrà, per la Resurrecció d’entre els morts.
Aquesta Setmana Santa,
tant si tenim uns dies d’esbarjo com si treballem;
amb la família unida i els amics qui ens visiten,
amb les festes populars, via-crucis, processons, caramelles, mones i aplecs…
acostem-nos humils al Jesús de la Creu,
contemplem fins on ha arribat l’amor de Déu,
i demanem-li a Jesús que ens ensenyi a estimar com Ell.