Avui és Pasqua de Resurrecció! A pesar de tants esdeveniments que ens durien a la tristesa i al pessimisme, Crist Ressuscitat és la font de la nostra alegria. “Viviu sempre alegres en el Senyor!” (Fl 4,4) recomana St. Pau. I així ho proclamen la litúrgia pasqual, les caramelles i els ous de pasqua, amb les mones que el padrí de baptisme regala al llarg i ample del nostre país. “En Jesucrist sempre neix i reneix l’alegria”, diu el Papa Francesc (Ev.Gaudium, 1).
La nostra societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però li resulta molt difícil engendrar l’alegria. Vivim en una dinàmica de tenir i no de ser. I en temps de grans crisis, com els actuals, sempre retrobem motius per a la incertesa, la tristesa o la por. L’harmonia plena no arriba mai en aquest món.
Amb tot, els creients sempre tenim moltes més raons per a viure en la confiança i en la joia profundes ja que sabem per experiència que Déu porta el curs de les nostres vides i de la història humana, que la salva per la creu i la resurrecció de Crist i la dirigeix pacientment vers el seu acompliment feliç.
El papa St. Pau VIè. parlà bellament de l’alegria: “L’home l’experimenta quan es troba en harmonia amb la naturalesa i sobretot l’experimenta en l’encontre, la participació i la comunió amb els altres. I encara amb major raó coneix l’alegria i la felicitat espirituals quan el seu esperit entra en possessió de Déu, conegut i estimat com a bé suprem i immutable” (Gaudete in Domino 1975, n. 6). L’alegria ve de dalt, de Déu, perquè Crist és l’alegria del Pare celestial, ja que és un fora del Pare, que l’estima perfectament. I és la joia del Pare perquè hi ha Algú fora d’Ell, que pot estimar de forma perfecta i digna d’Ell. Aquest és Jesucrist i tots nosaltres, fets fills de Déu pel baptisme.
La font de la joia cristiana serà sempre la Paraula de Déu. L’hem de fer molt nostra ja que la Paraula ens fa comprendre els esdeveniments en profunditat, sota la llum de la Revelació divina. És per la Paraula que ens adonem que Déu actua en la història dels homes: “el Totpoderós obra en mi meravelles”, proclama al Magnificat la Verge Maria (Lc 1,49).
Com ens vindrà l’alegria? Mantindrem l’alegria si “recordem les obres del Senyor” (cf. Sl 78) i tot el bé que es realitza dins i fora de l’Església. Recordar quanta bondat i santedat existeix, quantes persones i institucions eclesials viuen per a estimar tant si saben que estimen el Senyor com si no. Ens convé captar la “presència” de Déu enmig nostre, per més oblit que molts voldrien imposar a aquesta presència silenciosa, humil, però esclatant i poderosa.
Siguem testimonis de l’alegria. St. Pau ho diu: “Volem contribuir a la vostra alegria” (2Co 1,24). Hi ha nostàlgia de l’alegria. I la voldríem poder trobar en Crist i en l’Església. Continuar atraient vers el misteri del Déu Amor, anunciant l’Evangeli amarats d’alegria. Un anunci apagat, sense vida ni entusiasme, desvirtua l’essència del missatge cristià. Cal que brolli del goig que experimenta un cor convertit i lliurat al servei del Senyor i dels germans. “La vostra alegria ningú no us la prendrà” afirma Jesús (Jo 16,22). Joiosos dies de la Pasqua cristiana!
