Aquest diumenge, doncs, iniciem l’Advent, i amb ell l’Any litúrgic. Cal que estimem fondament la litúrgia, que a tots ens interessa, ja que “per mitjà de la qual s’exerceix ‘l’obra de la nostra Redempció’, sobretot en el diví sacrifici de l’Eucaristia, (que) contribueix en summe grau al fet que els fidels expressin en la seva vida i manifestin als altres, el misteri de Crist i la naturalesa autèntica de la veritable Església. És característic de l’Església ser, a la vegada, humana i divina, visible i dotada d’elements invisibles, lliurada a l’acció i donada a la contemplació, present en el món i, no obstant això, pelegrina; i tot això de manera que en ella l’humà estigui ordenat i subordinat al diví, el visible a l’invisible, l’acció a la contemplació i el present a la ciutat futura que cerquem. Per això, en edificar dia a dia els qui estan dintre per a ser temple sant en el Senyor i estatge de Déu en l’Esperit, fins arribar a la mesura de la plenitud de Crist, la Litúrgia enrobusteix també admirablement les seves forces per predicar el Crist i presenta així l’Església, als qui estan fora, com a signe dreçat enmig de les nacions, per tal que, sota seu, es congreguin en la unitat els fills de Déu dispersos, fins que hi hagi un sol ramat i un sol pastor” (Sac. Conc. 2). La litúrgia no solament és l’activitat pròpia de l’Església, l’eficàcia de la qual, per ser obra de Crist sacerdot i del seu Cos, no és igualada per cap altra acció eclesial (cf. S.C. 7) sinó que realment és “el cim vers el qual tendeix l’activitat de l’Església i, al mateix temps, la font d’on brolla tota la seva força” (S.C. 10). És de la litúrgia que anirem celebrant acompassadament al llarg de l’any que hem de viure, i és d’ella que n’hem de treure les forces per a fe, l’oració, l’evangelització, el servei i el testimoniatge cristians.
Acollim amb agraïment i fruits de bones obres, la gràcia del Misteri Pasqual del nostre únic Mitjancer, Jesucrist, al llarg de tot l’any. Ajudem-nos a viure millor les celebracions, i donem gràcies pels sacerdots que ens presideixen, així com per aquells que col•laboren amb lectures, cants, pregàries, instruments, etc. perquè tot es faci segons el voler de l’Església i cadascú hi aporti els seus dons. Quan l’Església prega litúrgicament, és presència activa de Crist enmig de la humanitat, i actualitza la història de la salvació. Ens ho recordava bellament el Papa Joan Pau II, beatificat el maig passat: “La litúrgia és el cor palpitant de tota l’activitat eclesial” (Vicesimus quintus annus 4).
