Durant l’estiu sempre es fa realitat a quasi tots els pobles de la geografia diocesana la realitat de la festa més gran de l’any, i quasi sempre entorn d’una festa de Santa Maria o d’algun altre sant intercessor nostre des de temps immemorial. I quan la festa gran és a l’hivern, almenys en posem una de petita o d’estiu, i ens reunim en Aplecs de festa. Les festes sempre ens atreuen i ens uneixen els del poble, i els amics i els visitants de fora. Tots ens sentim família unida i compromesa en un mateix camí de vida.
Les festes majors són esdeveniments clau en la vida social i cultural dels pobles i ciutats d’arreu del món, i especialment a Catalunya, aquestes celebracions tenen una tradició arrelada i profunda. La comunitat del poble té l’oportunitat de reunir-se, pregar junts, celebrar les tradicions i enfortir els lligams socials. Més enllà de l’aspecte joiós, les festes majors tenen una sèrie de valors inherents que les fan especialment importants: vivim la fe i la identitat com un patrimoni del poble, es cohesiona la comunitat propera amb relacions socials valuoses; tothom hi té cabuda, independentment de l’edat o condició social, i així la festa o l’aplec contribueix a la cohesió social i a la igualtat, ja que tothom s’hi sent part integrant. També cal dir que són dies de diversió i descans que permeten desconnectar de la rutina diària i gaudir d’uns dies d’alegria. Celebrar una festa major és celebrar la vida en comunitat, amb tot el que això implica, i té arrels profundes en la fe i les tradicions cristianes. En general també promouen valors com la solidaritat, l’amor al proïsme i l’obertura als nou vinguts. L’esperit de servei, tan nuclear en l’ensenyament cristià, es reflecteix en la participació activa de molts en l’organització i el desenvolupament de la festa. La combinació d’elements religiosos i culturals fa de la festa major una expressió rica i completa de la identitat d’un poble.
A més, convé tenir present que el cristià estima la festa. Potser ho pensem massa poc, i encara més, ens costa de creure-ho, però és cert que al cor de tota persona hi ha un desig de ser feliç, que en el fons és set de Déu, perquè Ell ens ha creat i només en Ell trobarem la felicitat plena. Per això al cor de tot cristià hi ha inscrita la festa que el Pare del Cel vol celebrar eternament amb tots i cadascun de nosaltres, els seus fills. Anhelem la vida i la vida per sempre, aquella que, com canta el salmista, serà “joia i festa a desdir a la vostra presència, Senyor; al costat vostre, delícies per sempre” (Sl 15,11). Això ja ho comencem a viure quan hi ha “autèntica” festa humana, amb la humanitat que el Redemptor s’ha fet seva i ha enaltit: plenitud de joia pura; solidaritat amb els qui menys tenen i amb els diferents i els estrangers; perdó de les ofenses i reconciliació veritable; amistat ben oberta a tots, fins als discrepants i als enemics; treball participat entre tots; aportació del que cadascú és, i pot, i té; estimació perquè els altres siguin més feliços…
I tot això, ho hem de saber transmetre als més joves no com una rutina tradicional, o una obligació o un imperatiu odiós, sinó com l’oportunitat única de trobar la font d’aigua viva que refresca i porta a la pau més gran i perdurable. L’aigua viva que fa feliç. Que aquestes siguin les actituds que jo desitjo que fonamentin les nostres Festes Majors i els nostres Aplecs populars un any més.
