Si l’Any sant de la misericòrdia el vam iniciar amb el pas per la Porta santa, entrem avui espiritualment, amb Jesucrist, pel Diumenge de Rams o de la Passió, a la ciutat santa de Jerusalem. És en aquesta ciutat on hi ha el Temple del Senyor, i per això és “la ciutat beneïda per Déu”, on Ell visqué la total donació de la seva vida a la Creu, -“el Misteri Pasqual”- i nosaltres, amb Ell, podrem experimentar fins on ha arribat l’amor misericordiós del Pare, i podrem mirar de “tenir els mateixos sentiments que tingué Crist Jesús…, el qual s’abaixà i es féu obedient fins a la mort i una mort de Creu” (Fil 2,5ss). La litúrgia del Diumenge de Rams, juntament amb les del Tridu Pasqual (dijous, divendres i dissabte sants), formen les celebracions principals de l’any. Visquem-les a fons! El Diumenge de Rams té un doble significat, triomf i passió, ja que la litúrgia d’aquest diumenge combina elements de la celebració primitiva de l’Església de Roma (on es commemorava la Passió) amb elements de la celebració a Jerusalem en els primers segles del cristianisme, amb la processó de les palmes i branques d’olivera.
El Misteri pasqual del Senyor fou únic i roman en la seva eficàcia. El Catecisme de l’Església Catòlica expressa bellament com la Misericòrdia divina roman per sempre: «Quan arribà la seva Hora, Jesús visqué l’únic esdeveniment de la història que no passa: Jesús mor, és sepultat, ressuscita d’entre els morts i és assegut a la dreta del Pare “una vegada per sempre” (Rm 6,10; He 7,27; 9,12). És un esdeveniment real, que succeí en la nostra història, però és únic: tots els altres fets de la història succeeixen un cop, i després passen, engolits en el passat. El misteri Pasqual del Crist, en canvi, no pot quedar-se en el passat únicament, ja que amb la seva Mort destruí la mort, i tot el que el Crist és i tot el que ha fet i sofert per tots els homes participa de l’eternitat divina i es projecta així a tots els temps i s’hi fa present. L’Esdeveniment de la Creu i de la Resurrecció roman i ho atreu tot cap a la Vida» (CEC 1.085).
Comencem els dies de la Setmana Santa de la misericòrdia amb esperit de fe. Aquests dies, a més de temps per a la família o sortides, temps de major treball per als qui estan en el món dels serveis o fins temps de petites vacances… han de ser de debò dies de fe i d’estimació, temps de guardar-nos alguns moments per a la pregària i la lectura de la Sagrada Escriptura, de participació activa i fecunda en les celebracions litúrgiques de l’Església, tan expressives i profundes, i per gaudir de les nostres tradicions ben arrelades (rams, processons, via-crucis, caramelles, mones, aplecs…). Per tant, renovem el nostre compromís baptismal de viure units a Jesucrist, d’acollir la seva misericòrdia, d’aprendre a estimar de veritat, des de l’amor crucificat del Fill de Déu, d’aprendre a esperar pacientment en el silenci, i acollir la joia de la Resurrecció per esdevenir testimonis coratjosos i coherents de la vida nova que l’Esperit Sant ens regala cada Pasqua.
Entrem amb Jesús a les celebracions de la Setmana Santa, que culminaran amb la Vetlla Pasqual i la festa de la cinquantena pasqual. En l’any de la misericòrdia, adonem-nos del gran tresor de misericòrdia que hi ha en el Cor traspassat del Senyor, d’on brolla la misericòrdia per a tot el món. Oferim-nos a l’amor misericordiós, per viure estimant a semblança de Jesucrist, que dóna la vida per les ovelles i ens ensenya a donar-la nosaltres pels germans.