Us invito a ser agraïts per la vida rebuda. El temps ens és donat per a cercar el qui és intemporal, l’Amo del temps i el Senyor de la història. Déu s’ha encarnat en Jesús de Natzaret i es continua fent trobadís en els moments diversos de la nostra història personal i en la història del món. “Senyor, a qui aniríem? Només Vós teniu paraules de vida eterna. I nosaltres creiem i sabem que Vós sou el Sant de Déu!”, li diu Pere a Jesús (Jo 6,68-69). Diguem-li també nosaltres que creiem en Ell i que el volem tenir com la font de la nostra vida. Aquesta és la millor manera de començar l’Any. Oferir-lo, comprometre’s i recomençar de nou.
Vivim per a estimar molt, amb obres i de veritat. Tot aquest any 2009 i tots els anys que ens siguin donats de vida a la terra, amb les seves estacions, el ritme dels dies, les setmanes,… és l’espai sagrat ple de la presència del Déu de la creació i de la història. El ritme de les estacions i dels dies revela el Déu Creador, i la celebració dels esdeveniments de vida ens revelarà la presència del Déu Salvador. És en Jesucrist que el temps adquireix la seva dimensió definitiva, perquè l’etern irromp en el que és temporal. I es fa present el Déu-amb-nosaltres, l’Emmanuel, en el córrer dels dies i dels anys. I la resposta no pot ser altra que l’amor. Crist espera que l’estimem: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus més petits, m’ho fèieu a mi” (Mt 25,40).
Ens hem de deixar ajudar per la pregària que ha de marcar el ritme dels dies, especialment la missa i la Litúrgia de les hores -Laudes i Vespres sobretot-, o el Rosari, o els moments de silenci viscuts conscientment en comunió amb Déu. Cada dia és un dia per a Déu. I la nostra vida s’enlaira pel fet de lloar el Senyor i d’agrair la seva presència al llarg de tota la jornada. Deia Sta. Teresina: “Per a mi, la pregària és un impuls del cor, és una simple mirada dirigida al cel, és un crit de reconeixement i d’amor, tant en la prova com en l’alegria” (C 25r). Omplim d’oració la nostra vida, i segur que estimarem més, com el Crist!
Igualment, serà en l’any litúrgic, i en la pasqua setmanal que és el diumenge, que anirem repassant i revivint els esdeveniments de la història de la salvació que s’ha realitzat en Crist. Els celebrem de forma sintètica en un any solar que cíclicament retorna per oferir-nos el goig i l’astorament agraïts d’una memòria perenne, la del Misteri pasqual de Crist, que omple de sentit el temps de l’Església i de la humanitat. L’any litúrgic, amb els misteris de la fe que anem celebrant, ens remet al passat per mirar la història de la salvació ja realitzada, i alhora ens fa estar a l’aguait del futur, quan el Senyor retornarà. Passat i futur van donant sentit al present, que es fa immens, i etern, i ple per l’amor.
Us desitjo a tots que tingueu un profitós i sant 2009!