Benvolguts germans de l’Església d’Urgell, comunitats cristianes que des del segle VIè, en temps del bisbe St. Just, continueu anunciant que el Regne de Déu és a prop. Soc enviat a aquesta Església diocesana a conèixer per a estimar, i a estimar per a conèixer la terra, les persones i les tradicions d’aquesta mil·lenària Església, que viu arrelada a la font d’aigua viva que brolla de l’Evangeli, o sigui de la persona de Jesús de Natzaret, per així estimar i anunciar, tot sabent que l’Esperit Sant sempre la fecunda.
Amb respecte i devoció per vosaltres i per la vostre fe, m’uneixo per col·laborar i aprendre de l’arquebisbe Joan-Enric, bisbe d’Urgell, així com també del clergat diocesà, de la vida consagrada femenina i masculina, dels moviments laïcals i de la vida de les comunitats parroquials. Sentir-se comunitat significa compartir, tenir cura dels altres, ajudar, aprendre i sobretot servir. Així ens ho recorda el Papa Francesc: “qui no viu per a servir, no serveix per a viure”.
Som la família de Déu, som un poble messiànic de salvats perquè hem estat estimats i som cridats a participar d’aquesta missió, de ser portadors de salvació al nostre món.
Dono gràcies al bon Déu per aquesta crida que acullo amb obediència i pau, i em poso a la vostra disposició i al servei dels qui més necessiten l’afecte de Déu, i sempre al costat de l’arquebisbe Joan-Enric, ajudant-lo en la cura pastoral de la Diòcesi, així com mantenint les seves bones relacions amb les institucions públiques.
Us demano la vostra pregària i comprensió perquè pugui exercir el ministeri episcopal confiat i d’aquesta manera la missió sigui font de santedat per a tot el poble de Déu que peregrina en els vuit arxiprestats de l’Església d’Urgell. Us encomano al Pare en la pregària, tot demanant i pregant per vosaltres, sota l’aixopluc de la Mare de Déu de Núria.
Ben vostre en el Senyor,
+Josep-Lluís Serrano i Pentinat, Bisbe coadjutor d’Urgell
Sobre el lema i l’escut de Mons. Josep-Lluís Serrano i Pentinat
El lema episcopal “Ut vitam habeant”, significa “perquè tinguin vida” (Jo 10,10). El Verb de Déu, fet carn gràcies a la disponibilitat de la Verge Maria, vingué al món perquè la humanitat tingui vida i la tingui en abundància.
L’escut episcopal és de fons blau marí amb una torre daurada, oberta i amb finestres. Les portes d’escacs daurats i negres (escut del Bisbat i els comtes d’Urgell) van acompanyades a l’esquerra d’un lliri argentat, que representa St. Josep, patró de l’Església Catòlica. La torre és símbol marià com el trobem a les invocacions de les lletanies lauretanes: “torre de David, torre de marfil”. S’hi invoca la Verge Maria com un refugi, segur i inexpugnable. Les portes obertes indiquen el sentit de disponibilitat del bisbe, d’accés a través del territori de la Diòcesi i d’acollida envers el proïsme.
