Per sisè any consecutiu un grup de preveres del Bisbat d’Urgell amb el Sr. Arquebisbe han fet el pelegrinatge sacerdotal aquest cop vers l’espiritualitat dominicana i les relíquies de St. Tomàs d’Aquino a Toulouse i a Aiguatèbia, poble natal del gran bisbe d’Urgell St. Ermengol, patró secundari del Bisbat d’Urgell.
El dilluns dia 24 de març van visitar i pregar a les esglésies romàniques de St. Climent i de Sta. Maria de Taüll. Amb gran admiració es va poder contemplar les recents obres que permeten la projecció del Pantocràtor i les pintures de l’absis de St. Climent de Taüll, tot utilitzant les darreres tècniques de projecció audiovisual. Posteriorment, a l’església de Sta. Maria van poder contemplar també les obres de consolidació dutes en aquesta església i pregar junts.
A la tarda, a la Vall d’Aran, van visitar les boniques esglésies de Sta. Maria d’Arties i de St. Andreu de Salardú acompanyats pel Cap de Cultura i Patrimoni d’Aran, Sr. Jèp de Montoya i amb acurades explicacions per part de la Sra. Elisa Ros, tècnica de Patrimoni Cultural del Conselh Generau d’Aran, amb la visita del Vicesíndic.
Al vespre a l’Església parroquial de St. Miquel de Vielha, el Sr. Arquebisbe va presidir l’Eucaristia de la comunitat parroquial, concelebrada pels sacerdots participants en el pelegrinatge.
Després de sopar, el Sr. Jèp de Montoya i la Sra. Elisa Ros, van fer una presentació i evolució de la formació de la Val d’Aran. I el Canonge M.I. Jusèp Amiell presentà la situació que propicià l’annexió de la Val d’Aran al Bisbat d’Urgell, ara fa poc més de 200 anys.
El dimarts 25 de març, Solemnitat de l’Anunciació del Senyor, el pelegrinatge dels preveres va continuar anant a Toulouse, la quarta ciutat de França, la capital del Departament de l’Alta Garona. D’aquesta bonica i moderna ciutat, amb un gran dinamisme econòmic i demogràfic, varen visitar els edificis més emblemàtics: La Catedral de St. Etienne (St. Esteve), un temple que podria haver estat construït sobre la base d’una capella edificada al s. III pel primer bisbe de la diòcesi de Toulouse, el màrtir St. Serni o Sadurní (+250). És un edifici que al llarg dels segles ha anat veient diferents modificacions renovacions i construccions, fins a fer-ne una juxtaposició d’edificis amputats i inacabats. També van visitar la impressionant Basílica de St. Sadurní que podria considerar-se el temple romànic més gran de França. Aquesta preciosa basílica fou construïda sobre la tomba del bisbe màrtir de l’any 250, arrossegat per un toro salvatge pels carrers de la ciutat, fins a morir, per defensar l’únic Déu veritable. Des de sempre aquest temple ha estat un important centre de pelegrins del camí de St. Jaume, al seu pas per Toulouse i podria haver tingut un paper important en l’evangelització de les terres del nostre Bisbat i del Pirineu. L’emblemàtica Plaça i edifici del Capitoli, principal monument civil de la ciutat de Toulouse i seu de l’Ajuntament de la ciutat, amb la gran sala dels Il·lustres o dels prohoms de Toulouse, fou un altre dels llocs que els preveres pogueren visitar.
També vam voler conèixer el Seminari Interdiocesà de Toulouse, on s’hi formen els seminaristes de 16 Diòcesis provinents de les Províncies Eclesiàstiques de Toulouse (8 Diòcesis), Montpeller (5 Diòcesis) i altres 3 Diòcesis.
A la tarda, celebraren l’Eucaristia sobre la tomba que conté les relíquies del gran filòsof i teòleg St. Tomàs d’Aquino (1225-1274), patró del teòlegs, al gran Convent dels Jacobins, considerat com la casa mare de l’Orde dels Dominics, cridats pel papa Inocenci II (1209-1244) per lluitar contra l’heretgia dels càtars i sempre grans defensors de la Veritat i de la Fe. El dia 28 de març de l’any 1369, el Papa Urbà Vè va ordenar que el seu cos fos traslladat a aquest emblemàtic i fundacional Convent Dominicà. Aquestes restes hi reposaren fins l’any 1791 quan els Dominics van haver de marxar per la Revolució. Les relíquies foren traslladades a la Basílica de St. Serni i l’any 1974 (7è centenari de la seva mort) foren traslladades novament a l’actual Conjunt Conventual dels Jacobins.
En la seva homilia el Sr. Arquebisbe, subratllà el gran exemple d’aquest Sant que amb la seva vida i ara amb la seva mort “vol estar amb els gentils”, enmig d’ells, recordant que la ‘primera obra de joventut de Tomàs fou la “Summa contra gentils”. Un home del qual els seus companys deien: “La ciència de Tomàs és molt gran, però la seva pietat és més gran encara”. St. Tomàs passava hores i hores resant. La seva gran obra fou la Summa Theologiae.
A continuació els pelegrins es traslladaren a la casa de la M. de Déu de la Bona Acollida, de les Germanetes de Maria, als afores de Toulouse, i després de la pregària de Vespres, Mn. Benigne Marquès, Arxiver diocesà, presentà la gran vinculació de l’Orde Dominicana al Bisbat d’Urgell (s.XII –s.XIX) tot subratllant la presència de la relíquia d’un braç de St. Tomàs, al Convent dominicà de La Seu d’Urgell. També va explicar la possible vinculació de St. Serni de Toulose en l’evangelització de la part Nord del Bisbat d’Urgell. El famós Monestir de St. Serni de Tavèrnoles i les 22 esglésies de la diòcesi que el tenen com a titular, explicaria aquesta estreta vinculació del sant amb la Diòcesi d’Urgell. També Mn. Benigne presentà els principals arguments pels quals podem afirmar que el poble natal del bisbe St. Ermengol és Aiguatèbia, a la Diòcesi germana de Perpinyà-Elna. A Aiguatèbia hi havia les propietats de la família de St. Ermengol i molt aviat, després de la seva mort, St. Ermengol pass a ser el titular de l’Església parroquial d’Aiguatèbia.
El dimecres dia 26 de març de camí al poble d’Aiguatèbia visitaren el Monestir de St. Miquel de Cuixà, que ja l’any 883 comptava amb una comunitat de 60 monjos i que l’any 1008 amb el gran Abat Oliba va assolir un gran esplendor artístic, monumental i espiritual. Desgraciadament amb la revolució es va iniciar un període de gran abandó i deteriorament del monestir. L’any 1907 els capitells del seu formós claustre eren venuts als Estats Units. L’any 1919 hi tornà una comunitat de cistercencs i l’any 1965 una comunitat benedictina, que depèn del Monestir de Montserrat que promou amb tenacitat i elegància grans obres d’arranjament i de restauració. Hi ha moltes similituds entre el Claustre de Cuixà i el Claustre de la Catedral de La Seu d’Urgell. Per diverses causes i la climatologia adversa, no fou possible arribar a la petita vila natal de St. Ermengol i els pelegrins van celebrar l’eucaristia de comiat i d’acció de gràcies del pelegrinatge al Santuari de la Mare de Déu de Talló, a la parròquia de Bellver de Cerdanya.
Els 6 pelegrinatges anteriors pels sacerdots han estat: Síria 2009; Ars 2010; Segòvia i Àvila 2011; Javier, Loiola i Arànzazu 2012, i Roma 2013. Són una bella oportunitat de comunió presbiteral, convivència, pregària i coneixement d’altres realitats pastorals.
