Any si i any no, Vida Creixent tenim el gaudi de presentar-nos com a pelegrins davant la Mare de Déu de Montserrat. El dimecres dia 11 de maig s’iniciava i prometia un dia assoleiat en aquells turons, en aquells cims; no obstant això encara no ho sabien les persones que sortint de diferents llocs del Bisbat d’Urgell hi anirien. Havent tingut pluges dia si i dia no, durant tota la darrera setmana.
Comptabilitzant 99 persones d’Urgell, repartides entre dos autocars, i tres vehicles particulars, aquesta Trobada interdiocesana amb molta fe posada havia de ser un èxit. I ho ha estat! Entre tots els assistents dels Bisbats de Girona, Manresa, Solsona, Tarragona, Tortosa, Urgell i Vic, eren cap als 540 membres omplint la Basílica, la plaça, les botigues i el museu. I molta més gent que no essent del nostre Moviment formaven germanor en moments tant exalçats com són participar dels cants del Virolai, sentir-se acollits per la Comunitat Benedictina, pregàries i Comunió eclesial al matí. A la tarda era presidida la celebració de l’Eucaristia per l’arquebisbe de Tarragona, Mons. Jaume Pujol. El dia anterior, 10 de maig, hi havien estat els bisbats de Barcelona, Terrassa, St. Feliu i Lleida, presidits pel Cardenal Arquebisbe emèrit de Barcelona, Mons. Lluís Martínez Sistach.
Monsenyor Pujol en la seva homilia se centrava en les paraules del Papa Francesc i remarcant amb molta intensitat que una de les missions nostres com a membres de Vida Creixent és trametre els nostres valors a la família i a la societat.
Pel que fa a l’àpat de germanor, s’havia viscut amb ambient festiu i acollidor, en acabar les postres donaren pas als parlaments i presidint la taula l’Arquebisbe expressava una benvinguda per a tothom i féu una lloança de Vida Creixent, donant peu que parlés el President de Vida Ascendente Sr. Guillermo Aparicio, qui en la seva al·locució afirmava que acabava el seu segon mandat i deixaria el seu càrrec -que no el servei–, en les properes eleccions, abans de finalitzar el curs. El Sr. Sergi Òliba, president interdiocesà, agraïa a tothom aquella presència calorosa amb la seva coneguda amabilitat i afecte.
Mentre tot això passava a Montserrat, les persones que no havíem pogut atansar-nos als turons i veure directament la Moreneta, érem conscients i confiats que la Mare de Misericòrdia, la Mare del Consol dels pecadors i esperança dels pobres, en feia arribar tot el seu amor, i nosaltres li agraíem -ho asseguraria de tots- desgranant els granets del sant rosari, que segurament, portem a la bossa o a la butxaca de la nostra vestimenta.
Com diu la cançó: “Ditxosos ulls, Maria, aquells que us vegin, ditxós el cor que s’obre a vostra llum; Rosa del Cel que els serafins voltegen, a ma oració doneu vostre perfum”.
