Dimarts dia 26 d’abril l’Arquebisbe d’Urgell, Mons. Joan-Enric Vives, acompanyat del Vicari General de la Diòcesi, Mn. Ignasi Navarri, va assistir a la tradicional Vetlla de Santa Maria de Montserrat, acompanyant el pelegrinatge a Montserrat de tots els seminaristes de Catalunya, entre ells els del Seminari Major Interdiocesà.
La vetlla de pregària aquest any, coincidint amb l’Any Sant Ignasià, va tenir marcat caràcter pastoral inspirat en la figura de Sant Ignasi, tot fent reviure la seva experiència en aquella nit de vetlla davant l’altar de la Mare de Déu de Montserrat l’any 1522, que marcà la seva conversió i pas a considerar-se sempre en endavant un “pelegrí”.
A continuació, tingué lloc l’Eucaristia solemne presidia per l’Arquebisbe de Barcelona, Mons. Joan Josep Omella, i concelebrada pels bisbes de Vic, Lleida, auxiliars de Terrassa i de Barcelona, així com el Vicari general de Sant Feliu, amb el P. Abat Josep M. Soler, i una gran quantitat de preveres i diaques, la Comunitat de Monjos i de les Monges de St. Benet, i molt pelegrins dels grups joves relacionats amb les comunitats de la Companyia de Jesús.
La característica de la Vetlla de Santa Maria de Montserrat és que la “Litúrgia de la Paraula” està més desenvolupada, ja que està composta per tres salms i diverses lectures i, en el moment de l’Ofertori, el P. Abat rep l’ofrena de l’oli simbòlic pel manteniment de llànties que cremen durant tot l’any a la Basílica, i que representen totes les comarques de Catalunya i també moviments i institucions que les han anat ofrenant des del 1947.
L’origen de l’actual Vetlla de Santa Maria es remunta a l’any 1947, quan es van celebrar les festes de l’entronització. En aquella ocasió, es va reprendre la tradició multisecular de “vetllar Santa Maria”. Van ser molts els pelegrins i devots que en grup, en família o individualment van pujar a la Basílica de Montserrat la nit del dia 26 per venerar la Santa Imatge abans de ser col·locada definitivament en el seu nou tron. Els pelegrins i devots eren rebuts pel P. Adalbert Franquesa, que en aquell moment era el Sagristà Major. L’endemà, dia 27, va tenir lloc la solemne celebració de l’Eucaristia a les places, en la qual el poble català va fer ofrena a la Mare de Déu d’un nou tron de plata i esmalts. L’organització de les anomenades “festes de l’entronització” va anar a càrrec de la comunitat monàstica i de la Comissió Abat Oliba. Des d’aquell moment, la Vetlla de Santa Maria s’ha celebrat ininterrompudament fins als nostres dies.
Acabada l’Eucaristia, la tercera part de la Vetlla començà al Cambril de la Mare de Déu, i tot seguit continuà amb la pregària a la Basílica de Santa Maria. Aquest fou un temps en silenci, amb intervals de música i textos escollits.
