Dins la Vetlla Pasqual, després dels diversos moments de la celebració que hem anat reflexionant durant aquestes setmanes en els articles precedents, arriba la culminació de la festa de la Pasqua, l’Eucaristia pròpiament dita. El mateix Crist, re-presentat en la persona del ministre ordenat que presideix en nom seu tot el Poble de Déu, es fa realment present de la manera més real i significativa. El Concili Vaticà II va parlar de les diverses presències del Senyor (SC 7) i va definir que l’Eucaristia és “font i cimal de tota la vida cristiana” (LG 11). I també que “els altres sagraments, com també tots els ministeris eclesials i les obres d’apostolat, estan units a l’Eucaristia i a ella s’ordenen. La sagrada Eucaristia conté tot el bé espiritual de l’Església, és a dir, el mateix Crist, la nostra Pasqua” (PO 5).
En la Vetlla Pasqual i en totes les Eucaristies, aportem pa, vi i aigua (com ja ho deia St. Justí al segle II) damunt l’altar, amb les altres ofrenes per als pobres que hem recollit, i així, el nostre poc, Jesucrist el transforma i el fa menjar sant, Pa de vida eterna. I preguem amb la solemne pregària eucarística, dins la qual recordem el relat de la institució. Jesucrist entra per quedar-se amb nosaltres, s’asseu a taula enmig nostre, pren el pa, diu la benedicció i el parteix per donar-nos-el. I se’ns obren els ulls –com als deixebles d’Emmaús (Cf. Lc 24,13-35)- i el reconeixem present, vivent, ressuscitat, amb les llagues glorioses de la seva Passió, fet Pa de vida per nosaltres, i donant-se del tot, amb la plenitud del seu amor diví i la seva alegria consoladora. Així podem viure units amb Ell, i per Ell amb el Pare, plens de l’Esperit Sant, formant el Cos de l’Església, estimant-nos, lloant Déu, enfortits i donant testimoni joiós de la nostra fe. Tot això ho venim a ratificar amb l’important “Amén” de tots al final de la pregària eucarística. I després amb el Parenostre, i la Pau del Ressuscitat que ens comuniquem, vinguda del Senyor des de l’altar.
En la Vetlla descobrim que l’Eucaristia és realment el Memorial de la mort i la resurrecció de Crist tant central per a nosaltres. No és tan sols un record, un pensament sentimental sense cap força, sinó que les paraules i el signe sacramental del pa i del vi ens fan realment present el Senyor Ressuscitat, amb tots els misteris i les gràcies de la seva vida. I per això l’Església ens el fa aclamar: “Anunciem la vostra mort, confessem la vostra Resurrecció, esperem el vostre retorn, Senyor Jesús!”. I en la pietat dels fidels, des de petits, hem après a dir en aquell moment tan gran de la consagració: “Senyor meu i Déu meu!”, reprenent la profunda professió de fe de St. Tomàs al Cenacle. I ens diu el Senyor: “Feliços els qui creuran sense haver vist” (Jo 20,29).
L’Eucaristia especialment la dominical ens fa present la Pasqua de Jesucrist, i la fa viva i operant. Per això després de combregar fem silenci, preguem encara units i el president ens acomiada, beneint-nos i recordant-nos amb el doble al·leluia, que hem de “glorificar el Senyor amb la nostra vida” i que hem d’anar-nos-en per sembrar arreu la Pau de Crist. La Missa es prolonga als carrers, a les cases, en els llocs de treball i de temps lliure. El cristià, transformat per la participació en el misteri d’amor de Crist, assumeix la caritat com a principi que dóna forma a tota la seva vida quotidiana.
