Aquesta setmana s’ha celebrat la trobada de la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell a St. Julià de Lòria (Andorra), i es va presentar fa poc el llibre que recull les ponències de l’any passat, sobre “els valors emergents a Europa.” Ja que vivim en una societat en plena transformació, cal estar atents a les noves sensibilitats i nous valors que emergeixen, i que es tradueixen en estils de vida i en pràctiques socials fins ara inexistents. Reflexionar sobre aquests nous valors és essencial per a poder conèixer quin tipus de societat està naixent amb els seus punts febles i forts, per saber-los acollir amb generositat i esperit obert, però alhora amb actitud crítica. Ens cal un judici adequat per tal de destacar els elements valuosos i negatius que hi ha en ella.
Res del que passa al món és aliè a l’Església. Sense oblidar que els valors es reflecteixen sobretot en les persones. La persona és el valor dels valors, el centre actiu i reflexiu de tots els valors, el compendi de la perfecció del món, la criatura creada a imatge i semblança de Déu. Quan en una persona s’hi reflecteix el valor de la justícia, de la pau, de la solidaritat, del perdó incondicional, de l’esperança i de la caritat, esdevé un referent per a la comunitat, un estel en la nit, un espill imperfecte de la bondat perfecta de Déu.
La tasca de l’evangelització, tan necessària com urgent, no es construeix sobre el buit, sinó que actua sobre el substrat ètic i espiritual dels pobles i les cultures. No nega allò de valuós i vertader que hi ha en ells, ans al contrari, ho recull i li dóna la seva màxima plenitud i esplendor. Tal com analitzava el Papa Pau VI, “l’Evangeli i, consegüentment, l’evangelització, no s’identifiquen certament amb la cultura i són independents respecte de totes les cultures. No obstant, el Regne que anuncia l’Evangeli és viscut per homes profundament vinculats a una cultura, i la construcció del Regne no pot deixar de recollir els elements de la cultura i de les cultures humanes. Per més que siguin independents respecte a les cultures, l’Evangeli i l’evangelització no són necessàriament incompatibles amb elles, sinó capaços d’impregnar-les totes sense sotmetre’s a cap. La ruptura entre Evangeli i cultura és, sense cap mena de dubte, el drama del nostre temps, com ho fou també en altres èpoques.” (Evangelii nuntiandi 20). Cal estar atents, doncs, als valors emergents i esbrinar el fons genuïnament humà que hi ha en ells. Cal saber entreveure quines necessitats i urgències té l’hora present i encarnar-hi els valors que emanen de l’Evangeli. Tots hi estem compromesos amb la pròpia vocació.
Des del misteriós sagrari de la consciència personal, tota persona té la capacitat de distingir allò que és valuós, del que no ho és, i està en condicions de practicar la bondat i l’excel·lència moral. Tal com Joan Pau II va subratllar en el seu llarg i fructuós magisteri, els cristians estem cridats a edificar la “civilització de l’amor”, però això només és possible si fem de l’amor el centre de les nostres vides i anhelem els valors més nobles. En aquest territori en transformació, els cristians, empesos per la força de l’Esperit Sant, estem cridats a aportar a Europa i a tot arreu el bo i millor de la nostra tradició, la riquesa intangible que emana de l’Evangeli i que ha quedat articulada en aquest tresor encara per explorar que és la Doctrina Social de l’Església.
