“Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu” (2Co 5,20)

Dimecres de Cendra la litúrgia de la Paraula proclama aquestes belles i solemnes paraules de Sant Pau: “Us ho demanem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu” (2Co 5,20). La Quaresma és un clam a ser més humils i retornar al Pare de misericòrdia com el fill pròdig, que ja no es considerava fill a causa dels seus pecats; o com el publicà que es considerava molt pecador i es donava cops al pit demanant pietat; o com St. Pere que demanava al Senyor que s’apartés d’ell, perquè era pecador… Necessitem aquesta reconciliació que serà vida per a nosaltres.

En el camí vers la Pasqua cal que ens convertim i que creiem en l’Evangeli, i d’alguna manera aquestes dues realitats tenen una unitat indestriable, formen com una gran i única actitud de seguiment autèntic del Crist. La veritable conversió a Déu consisteix a acollir plenament la Bona Nova de Jesús, com la llum que deixem que il·lumini tots els racons de la nostra vida, i al mateix temps, per la força de Déu, esdevenir testimonis i missatgers d’aquesta Bona Notícia per als altres, és a dir, ser evangelitzadors creïbles i joiosos. Abandonar-se confiadament en les mans del Pare, estar reconciliats amb Déu, i en pau.

Us ofereixo els cinc camins de reconciliació amb Déu que proposa St. Joan Crisòstom (344–407) patriarca de Constantinoble a les seves “Homilies”. Un text preciós que m’ha enviat un bisbe greco-catòlic amic. Són cinc camins de reconciliació amb Déu: “El primer és la condemna dels propis pecats. El segon és el perdó de les ofenses. El tercer consisteix en l’oració. El quart en l’almoina. I el cinquè en la humilitat”. I resumeixo com ho explica.

“1. El primer camí de la reconciliació és condemnar els propis pecats. Confessa primer el pecat i seràs justificat. Condemna les teves culpes. Això és suficient perquè el Senyor t’alliberi. I, si condemnes les teves faltes, seràs més cautelós a retrocedir. Fes que la teva consciència sigui el teu acusador intern.

2.- El segon és no recordar els pecats dels enemics, dominar la ira, perdonar els germans que ens han ofès. Aquesta és una segona forma d’expiar els pecats. “Si perdoneu als homes les seves culpes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres”.

3.- ¿Vols aprendre una tercera forma de purificació? És aquella de la pregària fervorosa i ben feta, que ve de l’íntim del cor.

4.- I si vols conèixer un quart camí, et diré que és la via de l’almoina, que té un valor molt gran.

5.- Si un es comporta amb temprança i humilitat, destruirà d’arrel els seus pecats amb no menys eficàcia que els mitjans abans esmentats. N’és testimoni el publicà que no era capaç de recordar les seves bones obres, però en lloc seu, oferí l’humil reconeixement dels seus pecats i d’aquesta manera es va alliberar de la càrrega pesada que duia en la seva consciència.

Així que no et quedis sense fer res, sinó que cada dia intenta avançar per tots aquests camins, perquè són fàcils, i no pots adduir la teva pobresa per escapar-ne. Encara que un es trobés vivint en la pobresa severa, sempre podrà deposar la ira, practicar la humilitat, pregar contínuament o renunciar als pecats, i la pobresa mai no li serà un obstacle.”

Compartir