El passat dia 28 de setembre a prop de la inauguració del Sínode i tal com ens havia demanat el Sant Pare, vaig presidir una eucaristia al Santuari de la Mare de Déu d’Arboló, patrona dels Pallars, on amb sentit d’Església diocesana, tots vam pregar units pel Sínode. Els aplegats al Santuari li vam demanar a l’Esperit Sant “que ens ensenyi el camí, que no perdem el rumb ja que som persones febles i pecadores; que no permeti que caminem per falsos camins, sinó que ens concedeixi el do del discerniment, i ens condueixi a tots els cristians a la unitat en Déu, perquè no ens desviem del camí de la veritat i la justícia”.
Fa un mes, el Cardenal Mario Grech, Secretari general del Sínode, va demanar als Bisbes d’arreu del món que perseveréssim en l’oració pel Sínode que s’està celebrant a Roma. I així us ho transmeto. Ens cal demanar que la presència viva i operant de l’Esperit faci de l’Església, un lloc de vida en el qual tots els homes i dones que esperen trobar un sentit a la vida, hi trobin lloc, paraula, i alè d’esperança. Igualment intercedim pels bisbes i tots els participants en l’Assemblea sinodal, perquè des de l’escolta de l’Esperit Sant, sorgeixin propostes, a fi que tot el Poble de Déu, en una dinàmica de comunió, se senti realment partícip de la vida de l’Església i sigui testimoni viu i atractiu de la novetat de l’Evangeli en el món. Els teòlegs, enfortits amb el do de la saviesa i de la revelació, han d’acompanyar els treballs del Sínode, perquè el do de la fe es faci vida en tot el poble de Déu, i així, sobretot els joves, buscadors de veritat i de testimoniatge, de concreció i d’espiritualitat, gràcies al camí sinodal, s’impliquin cada vegada més en la vida i en la missió de l’Església davant els desafiaments del món d’avui, donant a molts, amb l’entusiasme propi de la seva edat, l’esperança que brolla de l’encontre amb Jesús. I la nostra pregària també ha de fer atenció a la comunió amb les comunitats cristianes de tot el món, perquè, gaudint de la bondat del Senyor que ve a l’encontre de tots i cadascun, rebem d’Ell una mirada nova sobre el proïsme i siguem testimonis de gratuïtat en el món en què vivim
Hem de tenir confiança que el Sínode ja ha estat a les Diòcesis i serà una experiència eclesial universal molt positiva, que ajudarà a cohesionar la vida eclesial i a enfortir la fe en un Déu que ens mostra el seu amor i misericòrdia a través de Jesús i l’Església. Com deia el papa Francesc als joves a Lisboa, a la missa d’enviament de la JMJ: “Què ens n’emportem d’aquests dies cap a la vida quotidiana? Resplendir, escoltar i no tenir por. Resplendir: ja que estimar com Jesús ens fa lluminosos i som llum quan fem obres d’amor. Escoltar: ”Què ens diu Jesús? De vegades emprenem camins, però estan disfressats d’amor. Escoltar Jesús perquè els nostres camins siguin camins d’amor. No tenir por: Als qui estan temptats de pessimisme, i que desitgen canviar el món, Jesús ens mira i ens demana: no tingueu por!”. Apliquem-nos-ho amb el Sínode i el futur de l’Església. En aquestes setmanes de celebració sinodal, acollim amb esperança aquest missatge, fent camí junts, eixamplant la tenda perquè hi càpiga tothom, “tots, tots, tots!”. Que el Senyor amb el seu Esperit Sant inspiri els treballs i discerniments, l’escolta mútua i l’acollida dels participants en el Sínode de la sinodalitat.