1. Desvetllar-nos. Cal que els sacerdots -com per altra banda tots els cristians- es deixin desvetllar per les sacsejades de la vida, que ens facin despertar i obrir els ulls. “¿Encara no ho enteneu? ¿No recordeu els cinc pans distribuïts a les cinc mil persones? Digueu, ¿quantes cistelles vau recollir?”, deia Jesús als seus apòstols perquè es decidissin a la santedat de vida i a l’acció evangelitzadora (Mt 16, 8-10).
2. Ser capaços de meravellar-nos, com la Verge Maria que, encara que no ho entenia tot, ho ponderava i se’n meravellava. Com els nens, que confien i s’abandonen en mans del seu pare. Cal ser homes d’oració i eixamplar horitzons. Mirar enllà i saber contemplar “els signes del temps” amb agraïment.
3. Adonar-se que Déu és menys l’Omnipotent del més enllà, que no pas el Misteri d’Amor que habita dintre de nosaltres. Hem de “reformar” la visió del Déu esquifit, que només ens serveix a mitges segons les peticions que li fem o les frustracions que compartim amb Ell, des del nostre estret punt de vista, per més que estiguem carregats de bona voluntat. Obrir-nos al Déu sempre més gran. Ser testimonis de Déu i de les realitats espirituals.
4. “Perdre poder per guanyar comunió” (P. Josep Vives). Forma part del nou concepte del sacerdoci d’avui. No tant condemnar i denunciar, i potser tampoc no tant manar i fer declaracions, i més proposar amb convenciment, estar a prop de les persones i treballar en silenci per la comunió, que es fa a poc a poc, perquè ha de respectar els sentiments i les voluntats dels germans i de tothom.
5. Saber treballar pastoralment en minoria. Molts sacerdots que en el passat s’han mogut amb vent favorable i amb recolzament social, ara ho tenen més en contra. No tothom respon. Sembla com si les masses abdiquessin de la fe. Caldrà tornar a sortir a sembrar, on calgui. I estimar les llavors que van germinant. Sempre amb confiança en la tasca callada de l’Esperit Sant.
6. Mantenir una mirada profètica inconformista, com la de Jesús. “¿Us penseu que he vingut a portar pau a la terra?” (Lc 12,5). És a dir, saber viure amb la tensió i enmig d’un combat que no hem cercat, tal i com ho va fer Jesús, i ben bé que se’n va sortir. Voler canviar i anar endavant. Cercant la justícia i el bé de les persones. Anunciant un Déu que sempre és Pare.