La darrera sessió de la Càtedra de Pensament Cristià del nostre Bisbat va tractar sobre “Una economia al servei de la persona“, amb l’objectiu d’assentar les bases d’una nova economia que tingui l’ètica com a font d’inspiració i que representi, realment, un progrés per al desenvolupament global de la persona i dels pobles. Ara que tots voldríem que fossin veritat els signes de recuperació i que arribés realment a les famílies, als joves i als aturats, hem de continuar defensant que l’economia ha d’estar al servei de totes les persones humanes i inspirar-se en els principis de justícia social, de llibertat i de respecte a la dignitat de l’ésser humà i de la integritat de la terra. Volem una economia ètica!
La Doctrina Social de l’Església dóna fecundes intuïcions per a abordar les reformes necessàries del sistema econòmic mundial amb la finalitat que aquest sigui més just i més atent a les necessitats de tot ésser humà. Les economies del bé comú, la responsabilitat social corporativa i l’economia del do són idees que estan presents en aquest cos de pensament i que poden fecundar una transformació del model vigent. La dignitat inherent de tota persona humana és un principi fonamental de l’ètica cristiana que mai no ha d’oblidar-se i que serveix d’antídot a la cobdícia i a la insaciable recerca del benefici econòmic del guany. Enfront de la “idolatria del diner” (Papa Francesc) que converteix aquesta realitat material en una nova forma de divinitat, és essencial recordar que només la persona és un fi en si mateix i que tant el sistema econòmic com el polític com el social, han d’estar al servei de la seva promoció.
La llarga crisi que estem patint a nivell mundial no solament és de caràcter econòmic. És una crisi antropològica (de concepció de la persona) i moral (de valors i responsabilitat) que exigeix una profunda reflexió sobre el nostre mode de produir, de consumir, de distribuir la riquesa, i també sobre la relació que, acabem tenint amb la natura. Cal “una ètica amiga de la persona”, com deia Benet XVI a Caritas in veritate, una economia vinculada a l’ètica i una política atenta als principis fonamentals de l’antropologia cristiana. El Sant Pare Francesc ha escrit a Evangelii Gaudium: “L’ètica sol ser mirada amb un cert menyspreu burleta. Es considera contraproduent, massa humana, perquè relativitza el diner i el poder. Se la sent com una amenaça, ja que condemna la manipulació i la degradació de la persona. En definitiva, l’ètica condueix a un Déu que espera una resposta compromesa que està fora de les categories del mercat. Per a aquestes categories, si són absolutitzades, Déu és incontrolable, no es pot utilitzar, fins i tot és perillós, per cridar l’ésser humà a la seva plena realització i a la independència de qualsevol tipus d’esclavitud”. La necessitat d’una ètica pública que sigui respectuosa amb la persona humana és exigida per la ciutadania, avui molt més que altres èpoques. La crisi que patim ha posat de manifest les greus conseqüències que deriven d’un model de vida centrat únicament en la producció i en el consum. El món suplica i necessita ètica. Escriu el Papa Francesc: “L’ètica -una ètica no ideologitzada- permet crear un equilibri i un ordre social més humà. En aquest sentit, cal animar els experts financers i els governants dels països a considerar les paraules d’un savi de l’antiguitat, St. Joan Crisòstom: ‘No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i treure’ls la vida. No són nostres els béns que tenim, són seus'”.
