Un record agraït de l’arquebisbe Joan

“Només us demano que us recordeu de mi davant l’altar del Senyor”. Així parlava Sta. Mònica al seu fill Sant Agustí, en veure’s morir. Aquest dilluns que ve dia 11 d’octubre farà un any de la partença cap a la casa del Pare del nostre estimat Arquebisbe Joan Martí Alanis, traspassat als seus 80 anys i que fou Bisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra durant un llarg pontificat de 32 anys. En aquest diumenge dia 10 he disposat que a totes les esglésies de la Diòcesi preguem per ell davant l’altar del Senyor, perquè Déu li doni el seu repòs etern en la companyia dels sants. Encomanem-lo a la misericòrdia del Senyor, perquè el rebi “al lloc del consol, de la llum i de la pau”.

La promesa de vida eterna de Crist Ressuscitat per als “servents bons i fidels en poca cosa” (cf. Mt 25,21), sosté la nostra esperança en aquests moments de separació d’un Pastor tan estimat, fins que ens retrobem en el Regne que no tindrà fi. Amb la distància d’un cert temps, la seva figura es va engrandint, i podem projectar més llum sobre el seu llegat pastoral a la Diòcesi, a les persones i els sacerdots que tant estimava, al Principat d’Andorra i a tothom qui el va tractar. El seu exemple ens ajuda a anar cap a Déu.

Més enllà de les grans qualitats i la intel•ligència de l‘arquebisbe Joan, ell fou un bon creient, una persona que cercà sempre l’amor, un pastor bo que mirà d’agermanar-nos en la caritat. El seu lema i el seu escut episcopal, que duia tres roses i una garba relligada, eren ben significatius: “La unitat en la caritat”. Volia una Església unida. Sofria quan veia desunió. Volia un Principat unit, un país agermanat. Unió en la caritat, que és la virtut més excel•lent d’un Bisbe, “la caritat pastoral”, l’entrega a tots, amb preferència als infants i joves, als ancians i malalts, als més pobres… a imitació del Bon Pastor.

La Passió, la Mort i la Resurrecció de Jesucrist han estat eficaces per a ell. Crist ens consola profundament davant el misteri de la mort, que se’ns emporta les persones que estimem. I ens assegura que l’arquebisbe Joan, pel qual preguem en el primer aniversari de la seva mort, ha passat de la mort a la vida perquè va elegir Crist i es va consagrar al servei dels germans. Per això, per més que estigués marcat per la fragilitat humana -que ens marca a tots, ajudant-nos a ser humils-, la fidelitat de Crist el farà entrar en la llibertat plena dels fills de Déu.

Vaig estar dos anys junt amb ell, com a Coadjutor seu, vivint junts a casa, pregant, concelebrant la missa, gaudint de les converses i la convivència, i aprenent a prop seu. I el Senyor ens féu la gràcia d’estar junts els últims dies i hores en aquest món, amb una intimitat bonica, episcopal, fraterna i familiar. L’Església sempre que acomiada un fill difunt prega solemnement: “Ajudeu-lo sants de Déu, sortiu a rebre’l àngels del Senyor, acolliu la seva ànima i presenteu-la a l’Altíssim!”. I així s’esdevingué, fa un any, el dia de la naixença al cel de l’Arquebisbe Joan. Va morir amb pau, abandonat a les mans del Pare, i mentre eren invocats tots els sants i santes de Déu. Podem donar gràcies pel do d’aquesta vida ben feta, com un do del Senyor que li ha estat regalat per la gràcia divina que Ell ha dipositat en el cor del nostre Arquebisbe Joan. Encomanem-lo i encomanem-nos a ell. “Que reposi en Pau. Amén”

Compartir