Aquest Nadal que arriba serà un Nadal més fràgil però hem d’intentar que sigui més ple d’esperança i més revelador de la Bona Nova de Jesús. Estem desconcertats i adolorits per les pèrdues de persones estimades, per l’angoixa que plana en molts cors, pel patiment de tanta gent gran i sola, i dels qui els cuiden, per les famílies desesperades pel futur del treball, pels cors angoixats pel desconcert… Esperem que la vacuna ho comenci a desactivar. Però necessitem l’esperança veritable. Per això escoltarem la nit de Nadal el profeta Isaïes que ens vol transformats i ens promet que Jesús arriba amb la seva Pau: “El poble que avançava a les fosques ha vist una gran llum, una llum resplendeix per als qui vivien al país tenebrós. Els heu omplert de goig, d’una alegria immensa… Heu trossejat el jou que li pesava… Ens ha nascut un noi, ens ha estat donat un fill que porta a l’espatlla la insígnia de príncep. Déu li ha posat aquest nom: Conseller-prodigiós, Déu-heroi, Pare-per-sempre, Príncep-de-pau” (Is 9,1-5).
Aquest Nadal concret, sense seguretats ni gaires programes de futur, una mica més sols i sense reunions ni abraçades, ha de ser un Nadal auster i solidari, és clar!, però sobretot més humil, més proper al Pessebre de Betlem, essent més acollidors de Jesús, amb un cor ben disposat. Enguany el Nadal ens posa a prova. Hem de ser creients de Natzaret, del Magnificat i del Pessebre. Perquè a Natzaret Déu s’ha revelat com Aquell que, per Maria i Josep, compta amb la humanitat dèbil. Escull una noia feble i verge, jove i sense poder, i l’omple de la seva gràcia. I també Josep, els pastors, els mags… els homes i dones de bona voluntat. I també som els creients del Magnificat, que lloem el Senyor des de la petitesa nostra, agraïm les seves meravelles i els dons rebuts, perquè la misericòrdia triomfa i s’estén a totes les generacions. I som els creients de Betlem, nascuts per pura gràcia del pessebre de Jesús, el lloc lluminós de la pobresa real i la més humil.
Nadal revela l’Encarnació del Senyor, i ens llença a viure estimant des de la nostra encarnació de cada dia: vida austera i potser anònima, sense festes ni trobades, sense plans de futur; amb pregària, paraula i eucaristia, escolta, reconciliació, caritat, diàleg amb els pròxims, sacrifici, perdó i fraternitat oferta a tots, fent un altre tipus de comunitat, i essent propers als ancians, els malalts i els sense res… Mostrant les nostres conviccions i un testimoniatge no impositiu: sobre el valor de tota vida, la dignitat de cada persona, l’acollida dels emigrants, la unió amb els germans cristians i les altres religions, l’aguant en les crítiques i persecucions. El testimoniatge de la caritat, potser silenciosa i despullada, sense imposicions. Com ho feren Jesús, Maria i Josep. Aquest Nadal és una oportunitat preciosa per captar i viure l’essencial de l’Encarnació, i viure-ho amb pau i alegria, sense planys.
Demanem la paciència i l’esperança, virtuts actives, emprenedores, portadores d’una felicitat “nova”. Estem aprenent a viure segons els plans de Déu i no els nostres plans; sabent patir quan toca, i sabent esperar contra tota esperança. Sense que això signifiqui deixar de somiar un món més just, més fratern i més pacífic. Per la pandèmia podem reconèixer millor Déu en el silenci i el despullament de nosaltres mateixos, dels nostres egoismes i capricis. Arriba un Déu sempre més gran i misteriós, que ve a trobar els petits i els humils, els qui es fan com infants. Un Déu Amor que ens convida a l’ideal més gran d’estimar com Ell estima, i que és la nostra alegria, més gran que les alegries efímeres que trobem en el món. Que vosaltres i les vostres famílies, tota la Diòcesi visquem un Sant Nadal!
