Els grups d’esplai i d’escoltes del Bisbat d’Urgell estant duent a terme al llarg d’aquests dies d’estiu estades de colònies en les diferents cases obertes: a Santa Maria de Meià, Castellserà, Aina, Bastanist, Salgar…. De punta a punta de la nostra geografia, la FEMN ha organitzat torns per donar suport amb els seus monitors als grups d’infants i joves. Al darrera d’aquest impuls, la Delegació de Joventut i molts sacerdots amb vocació de transmetre als més joves els valors cristians, la importancia de la pregària, el respecte per la natura i la cultura. Mons. Joan-Enric ha visitat ja alguns grups i els ha animat que demanin a Déu saber triar bé on tenen el seu tresor, que no es farà mai malbé, i alhora que tinguin coratge per deixar de banda allò que no fa feliç i cerquessin el Regne de Déu, la perla de més valor. Hi ha grups d’escoltes i d’esplais amb infants i joves de diverses edats que viuen en directe l’experiència de compartir, entendre, escoltar, respectar… i aprenen que són clau en el món que construïm entre tots.
A la cuina, quatre cuineres voluntàries i dos intendents estan preparant les amanides del segon torn de dinar, que les inclou a elles i a ells. Alhora, olles que passen pel netejador, macarrons que entren al forn, plats que es posen a la taula: a dinaaar! Mn Ramon reparteix els tovallons; vénen les cistelles de pa; els porrons ja disposats; l’aigua arriba en gerres, recent pouada. Tothom a entaular-se: benedicció i després entre mossada i mossada, comentari de com estan uns infants i d’altres. Les darreres novetats en l’esdevenidor de Bastanist es comparteixen.
Són quinze dies de colònies: els nens i nenes d’Agramunt, Bellvís i Guissona estan acabant el torn: per molts d’ells és una experiència única que cristal•litza amb el temps en una vocació de monitor o d’educador. Es el cas del Ferran i del Guillem. Son germans. El primer ja duu vuit anys com a monitor i es nota la seva experiència…. però és molt més que això. Ha fet carrera. I no hi ha dubte que darrera dels seus estudis de psicopedagogia hi ha la vivència infantil d’unes estades estiuenques a les colònies, on va conviure amb d’altres infants i va experimentar la pregària, la reflexió, els valors cristians. L’assumpte ve una mica de família: la seva mare és una de les cuineres…. La resta de monitors/res, cuineneres i intendents porten també, alguns i algunes, una llarga experiència. L’any vinent algunes i algun farà 25 anys que hi venen sense interrupció. “L’important, comenta Mn. Ramon, és el planter”. D’aquí que cada any hi hagi nous monitors.” L’equilibri entre edats és bàsic”, em diu. L’equip és important.
Al pati de davant de la casa de Bastanist, molt a la vora de l’ermita, el nois i noies deixen passar el temps després del dinar, escriuen als pares, parlen de l’excursió del matí… de l’activitat que es preveu a la tarda, juguen.
Els monitors ja preparen l’activitat: aquesta tarda serà el joc del mocador en el que no s’hi val menystenir el contrari ni verbal ni físicament: “és a dir – explica el Ferran- que no s’hi val ni pegar ni insultar. Qui ho faci queda penalitzat i se’n va fora del joc”. Van desgranant les regles del joc a uns atents oïdors: 94 infants i joves que es preparen per la vida, jugant i entenent normes netes per a fer-ho. Mn. Ramon és a l’ermita. Allà, aspira les senzilles catifes que acolliran aquesta nit els nens, quan sigui l’hora de la pregària… M’explica que durant tot el dia, poden anar col•locant per escrit en una capsa el moment més intens i maco que han viscut i perquè ha estat així. És el que posem a la motxilla de colònies. Després s’entren aquests missatges en un powerpoint i a l’hora de la pregària del final del dia es llegiran i serviran de reflexió. Els infants, monitors, cuineres i intendents , com a darrer acte del dia, es reuneixen a la capella, asseguts a terra, i en un silenci total, es van desgranant els missatges entre cants, pregària, i el bona nit. “un mosaic digne d’admirar”, em confessa Mn. Ramon…. I aleshores, “és el moment en què uns monitors toquen la guitarra, l’orgue i el violí i, amb el fons de la música, fem uns minuts de reflexió sobre el que ha estat el dia. Es una pregària, una manera d’introduir-los en la interiorització i la percepció de l’espiritualitat”. Mn. Ramon té una llarga experiència amb els joves. Vibra amb ells, i es nota. Els acompanya, i sap que, per a molts aquesta és una experiència única i irrepetible. “Limitem el nombre d’inscripcions perquè hi ha molta demanda. Sempre en queden a fora… quan comença a vegades és dur per a ells, perquè és un canvi de xip molt important respecte el que viuen en la quotidianitat de l’escola, dels amics al poble, la tele, els jocs d’ordinador… Però després quan arriba el darrer dia… tot són plors i enyorament”.
Ens hem assegut en un banc, i els nois i noies ja surten corrents cap el prat de davant, amb el pensament posat al mocador que duen penjat del cinturó i que han de salvar dels companys…. Un moment! Mn. Ramon atura la Maria: “escolta, Maria, que és el que t’agrada més de les colònies?”… Ella s’ho rumia un instant: “Home, m’agrada perquè fas molts bons amics, t’ho passes bé…. I a més, aprenem coses molt xules i que després t’ajuden!” (ho acaba rematant una amiga que l’estira, còmplice, cap el joc).
Mn. Ramon em mira de fit a fit. I els ulls l’hi riuen. Està content: queden coses bones al cor dels infants que fan colònies i aprenen a estimar, a respectar, a negociar, a escoltar…. i a ser millors persones. Es una part important de la seva feina… I l’hi surt bé.
Articles relacionats: