El setembre passat, en el 1600 aniversari de la mort de St. Jeroni, doctor de l’Església i traductor de tota la Bíblia al llatí per encàrrec del Papa St. Damas (anomenada Vulgata), tota l’Església va ser convocada pel Papa Francesc a viure, en endavant, el tercer diumenge de durant l’any, una diada d’acció de gràcies, de reflexió i de divulgació de la Paraula de Déu. Així com Jesús Ressuscitat, com han triat per lema d’aquesta Jornada, “els obrí el sentit de les Escriptures” (Lc 24,45) als dos deixebles d’Emmaús, també el Senyor ho vol continuar fent amb nosaltres, i que la Paraula de Déu sigui llàntia de llum que il·lumina el nostre camí de fe i el nostre viure de cada dia. Té tanta importància aquesta Paraula per al cristià!
El Sínode de Bisbes del 2008 sobre “La Paraula de Déu en la vida i en la missió de l’Església” va ensenyar que la Paraula de Déu l’hem d’entendre en tota la seva amplitud i riquesa. 1.- Per un cantó la Paraula té un rostre, és persona, és Jesucrist mateix, el Verb que existia des del principi, i que és Déu (cf. Jo 1,1; He 1,2). 2.- També la Paraula és la Sda. Escriptura, que conté la Paraula de Déu però no l’esgota, per això el cristianisme no és ben bé una religió del llibre, però sí que ensenya “fermament, amb fidelitat i sense error, la veritat que Déu volgué que fos consignada en les Sagrades Escriptures per la nostra salvació” (Vaticà II, D.V. 11). 3.- I en un tercer nivell la Paraula de Déu és el que l’Església transmet quan predica, celebra els sagraments i dóna testimoni amb la vida, especialment amb l’amor radical i el martiri. D’aquesta Paraula viu l’home, com afirma Jesús: “L’home viu de tota paraula que surt de la boca de Déu” (Dt 8,3).
Un moment privilegiat per a la vivència de la Paraula ha de ser la litúrgia i la participació en l’Eucaristia, especialment el diumenge, quan es manifesta que el poble de Déu viu del “pa de vida que ofereix la taula de la Paraula de Déu i del Cos de Crist”, les dues taules parades (D.V. 21). ¿Són proclamades correctament i amb unció les lectures? ¿Les escoltem atentament? ¿Prediquen els sacerdots i diaques amb convicció i força, cercant explicar què diu Déu, què li diu al propi predicador, per després dir-ho a la comunitat concreta?
Hem de valorar la lectura personal i comunitària de la Bíblia, especialment dels Evangelis i dels altres escrits del Nou Testament, així com els salms i els llibres de la Llei i dels Profetes de l’Antic Testament. Però no una lectura qualsevol. Es tracta de fer-ne una ”lectura orant” i assídua (o “lectio divina”), que fa tot un procés d’oració amb el text: “llegir, meditar, pregar i contemplar”, i alguns encara hi afegeixen, “actuar”, amb compromís concret, perquè esdevingui realitat el doble amor a Déu i al proïsme.
El Papa Benet XVI recordava que la tasca prioritària de l’Església a l’inici d’aquest mil·lenni, consisteix sobretot a alimentar-se de la Paraula de Déu, per fer eficaç el compromís de la nova evangelització. Cal traduir en gestos d’amor la Paraula escoltada, perquè només així esdevé creïble l’anunci de l’Evangeli, malgrat les fragilitats humanes que marquen les persones. Això exigeix un coneixement més íntim de Crist i una escolta sempre dòcil de la seva Paraula. Estem urgits a escoltar, pregar i actuar segons la Paraula llegida amb fe.
