El dissabte dia 20 d’abril, l’Arquebisbe d’Urgell Mons. Joan Enric Vives va predicar amb tres intervencions un recés de tota la Jornada especialment ofert per als fidels laics del Bisbat d’Urgell, i que era una proposta dins l’Escola diocesana de formació permanent.
Hi van assistir una seixantena de persones que van participar de la pregària litúrgica en comú i la pregària personal amb temps de silenci, amb tres aportacions del Sr. Arquebisbe.
La Jornada de recés va culminar amb l’Eucaristia al Santuari del Sant Crist de Balaguer, dins la qual va rebre l’Admissió als Ordes el candidat al Diaconat permanent Josep Caba, de la Parròquia de Linyola.
Adjuntem els esquemes d’ajuda a la pregària que va repartir el Sr. Arquebisbe:
“Pasqua : Viure la joia de ser batejats” (1)
“Pel Baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb Ell també heu ressuscitat” (Col 2,12).
El temps pasqual és temps per a l’alegria de la Pasqua que celebrem.
Misteri Pasqual: Crist que ha mort, ha ressuscitat.
“Ara que la fe ha arribat, ja no depenem de cap guia. Tots vosaltres, per la fe, sou fills de Déu en Jesucrist: tots els qui heu estat batejats en Crist us heu revestit de Crist. Ja no hi ha jueu ni grec, esclau ni lliure, home ni dona: tots sou un de sol en Jesucrist. I si vosaltres sou de Crist, també sou descendència d’Abraham, hereus de la promesa” (Ga 3, 25-29).
1.- Centrats en el baptisme, que no és un ritu del passat, sinó l’encontre amb Crist que conforma tota la vida del batejat, li dóna la vida divina i el crida a la conversió sincera, iniciada i sostinguda per la gràcia. El catecumenat ens prepara per a la Vigília Pasqual, en la qual renovem l’opció per aquella nova vida que el baptisme inicià i consagrà.
2.- L’Any de la Fe
És bo que no deixem passar sinó que fixem l’atenció sobre els objectius que proposa l’Any de la Fe perquè obtinguem “amb més abundància la vida nova en Crist”.
• La fe com a contingut
• La fe com a camí de vida
3.- Invitats a reviure i agrair els passos de la celebració del baptisme:
• La creu,
• el nom nou que rebem,
• els pares i padrins
• la purificació del pecat
• la pregària dels sants que ens acompanyen,
• la fortalesa per a la lluita contra el mal, ser cristià és ser lluitador
• la benedicció de l’aigua
• La renúncia al Mal
• La fe do de Déu, la fe de “l’Església, la meva Mare” (Sta. Teresina)
• el bany de regeneració amb la invocació de la Santíssima Trinitat sobre nostre : morts i ressuscitats en Crist
• la unció de l’Esperit Sant significada pel crisma, habitats per l’Esperit
• el vestit blanc,
• l’effatà, oïdes i llengua obertes a escoltar i proclamar la Paraula de Déu
• el ciri encès en la llum del Crist, “vosaltres sou la llum del món” (Mt 5)
• i el Parenostre, l’oració dels fills, fets per a l’oració i la confiança.
• enviats a ser testimonis de Crist, sal i llum, temples, foc de caritat, llevat.
4.- Viure la joia de ser batejats.- “Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi. La meva vida terrenal, la visc gràcies a la fe en el Fill de Déu, que em va estimar i es va entregar ell mateix per mi” (Ga 2,20).
La nostra conversió ha de significar un deixar-nos transformar per l’acció de l’Esperit Sant, orientar amb decisió la nostra existència segons la voluntat de Déu, alliberar-nos del nostre egoisme, tot superant l’instint de domini sobre els altres, i obrir-nos de ple a la caritat del Crist.
Ser un altre Crist. Deixar que Crist ens condueixi…
Deixeu-vos prendre per Crist!
“Pasqua : Viure la joia de ser batejats” (i 2)
1. El temps litúrgic de Pasqua és temps d’alegria, per la conversió i sobretot per la Vida nova del Ressuscitat que posseïm pel baptisme : “Les dones amb por, però amb una gran alegria, se n’anaren del sepulcre i van córrer a anunciar-ho” (Mt 28,8). Necessitem mantenir l’alegria que brolla de la fe en el Crist pasqual, l’alegria que envaeix tots els personatges dels Evangelis de la Pasqua.
És tan central l’alegria en la vida d’un cristià, que necessitem reflexionar i pregar per tal que ens sigui donada i que ens acompanyi sempre en la nostra vida i els nostres treballs pastorals. Ja que és un fruit de l’Esperit Sant (Ga 5,22), demanem-la com a gràcia, com a “captaires” que som en l’oració, sempre mendicants davant Déu.
2. La societat tecnològica ha aconseguit multiplicar les ocasions de plaer, però li resulta molt difícil engendrar l’alegria. Dinàmica del tenir i no de l’ésser. “Mundanitat” diu el Papa Francesc.
I en temps de grans crisis, com els actuals, sempre retrobem motius per a la incertesa, la tristesa o la por; i contínuament n’hi haurà…
Però tenim moltes més raons per a viure en la confiança i en la joia profundes del creient, que sap per experiència que Déu porta el curs de les nostres vides i de la història humana, i que la salva en Crist i la dirigeix pacientment vers el seu acompliment feliç. Anem vivint en l’alegria, “mentre esperem l’acompliment de la nostra esperança, la manifestació de Jesucrist, el nostre Salvador”.
Quines experiències tenim?
L’alegria per l’elecció del nou Papa Francesc, preparada per la renúncia de Benet XVI.
3. La naturalesa de l’alegria
Pau VIè. parlà bellament de l’alegria: “L’home experimenta l’alegria quan es troba en harmonia amb la naturalesa i sobretot l’experimenta en l’encontre, la participació i la comunió amb els altres. I encara amb major raó coneix l’alegria i la felicitat espirituals quan el seu esperit entra en possessió de Déu, conegut i estimat com a bé suprem i immutable” (Gaudete in Domino de 1975, n. 6,).
L’alegria ve de dalt, de Déu, perquè Crist és l’alegria del Pare celestial, ja que és un, fora del Pare, que l’estima perfectament. I és la joia del Pare perquè hi ha Algú fora d’Ell, que l’estima de forma perfecta i digna d’Ell fins a la Creu.
Aquest és Jesucrist, i tots nosaltres, som fets fills de Déu pel baptisme.
La font de la joia cristiana serà sempre la Paraula de Déu. Viure propers a la Paraula que ens fa comprendre els esdeveniments en profunditat, sota la llum de la Revelació.
És per la Paraula que ens adonem que Déu actua en la història dels homes: “el Totpoderós obra en mi meravelles” ens diu la Verge Maria (Lc 1,49).
4. Com ens vindrà l’alegria?
• Mantindrem l’alegria si “recordem les obres del Senyor” (cf. Sl 78) i tot el bé que es fa dins i per l’Església. Recordar quanta santedat es dóna, quantes persones i institucions eclesials viuen per a estimar com Jesucrist.
• I igualment ens convé captar la “presència” de Déu enmig nostre, per més oblit que molts voldrien imposar a aquesta presència silenciosa, humil, però esclatant i poderosa.
5. Ser testimonis de l’alegria, de l’amor, de l’esperança
“Volem contribuir a la vostra alegria” (2Co 1,24)
Hi ha nostàlgia de l’alegria. I la voldrien poder trobar en Crist i en l’Església.
Amb alegria continuar atraient vers el misteri de Déu Amor, fent obra evangelitzadora. La nostra acció cristiana ha d’estar informada per l’alegria. Un anunci apagat, sense vida ni entusiasme, desvirtua l’essència del missatge cristià. Cal que brolli del goig que experimenta un cor convertit i lliurat al servei del Senyor. La “perfecta alegria” de St. Francesc.
Is 43,18-19: “Faré una nova gesta que ja comença a despuntar ¿no us n’adoneu?”
Sl 126: “Sortien a sembrar tot plorant… i tornaran cantant d’alegria”.
Jo 16,20-22: “La vostra alegria ningú no us la prendrà”.
