El Dicasteri per als Laics, la Família i la Vida ha emès un decret General amb força de llei, datat l’11 de juny de 2021, que regula la durada i el nombre de mandats de govern (amb un màxim de 10 anys consecutius) a les associacions de fidels, tant privades com públiques, i la necessària representativitat dels membres en el procés d’elecció de l’òrgan de govern internacional. La mesura, aprovada de forma concreta pel Papa Francesc, entrarà en vigor d’aquí a tres mesos. Serà vinculant per a totes les associacions de fidels i altres entitats reconegudes o erigides pel Dicasteri.
El propòsit del Decret és promoure “una sana rotació” en els càrrecs de govern, de manera que l’autoritat s’exerceixi com un autèntic servei que s’articuli en la comunió eclesial.
Una Nota explicativa publicada pel Dicasteri amb el Decret, assenyala que el Papa Francesc, “en línia amb els seus predecessors, suggereix que entén les necessitats que requereix el camí de maduresa eclesial de les agregacions de fidels des de la perspectiva de la conversió missionera” (cf. Evangelii gaudium, 29-30), indicant com a prioritats “el respecte a la llibertat personal, la superació de l’autoreferencialitat, la unilateralitat i l’absolutització, la promoció d’una sinodalitat més àmplia, així com el preuat bé de la comunió”.
La Nota assenyala que “no poques vegades, la manca de límits als mandats de govern fomenta, en els cridats a governar, formes d’apropiació del carisma, de personalisme, de centralització de funcions, així com expressions de autoreferència, que fàcilment condueixen a greus violacions de la dignitat i la llibertat personal i, fins i tot, veritables abusos. Un mal exercici de govern crea inevitablement conflictes i tensions que fereixen la comunió, debilitant l’impuls missioner”.
D’altra banda, l’experiència ha demostrat que “el relleu generacional dels òrgans de govern, a través de la rotació de les responsabilitats directives, aporta grans beneficis a la vitalitat de l’associació: és una oportunitat de creixement creatiu i un estímul per a la inversió formativa; revitalitza la fidelitat al carisma; dóna alè i eficàcia a la interpretació dels signes dels temps; impulsa formes noves i actuals d’acció missionera”.
Al mateix temps, el Dicasteri, “conscient del paper clau que exerceixen els fundadors”, es reserva el dret de dispensar dels límits establerts per als mandats (art. 5 del Decret), però només “si ho considera oportú per al desenvolupament i l’estabilitat de l’associació o entitat, i si aquesta dispensa correspon a la clara voluntat de l’òrgan central de govern”.
En un article a l’Osservatore Romano, el pare jesuïta Ulrich Rhode, degà de la Facultat de Dret Canònic de la Pontifícia Universitat Gregoriana i consultor del Dicasteri, assenyala que, a més de les 109 entitats reconegudes o erigides pel Dicasteri, el Decret s’aplica (amb l’excepció de l’art. 3 sobre els procediments d’elecció) també a altres entitats subjectes a la vigilància del Dicasteri, entre elles el Camí Neocatecumenal, l’Organització Internacional de Servei del Sistema de Cèl·lules Parroquials d’Evangelització, l’Organització Mundial de Cursets de Cristiandat i el Servei Internacional de la Renovació Carismàtica Catòlica (CHARIS). El pare Rhode, per tant, afirma: “És d’esperar que moltes associacions hagin de convocar una assemblea general per decidir els canvis que s’han d’introduir en els estatuts per sotmetre’ls al Dicasteri per a la seva necessària aprovació. Hi ha una urgència especial per a aquelles associacions en què ja s’han superat els límits que preveu el Decret o se superaran durant el període del mandat actual”. Finalment, subratlla l’oportunitat que les associacions diocesanes i nacionals, encara que no estiguin obligades a observar el decret, el tinguin en compte en cas d’una futura ampliació de les normes o fins i tot, simplement, per la seva raonabilitat.
