Un “atri” d’encontre entre creients i no creients (i 2)

Reprenent la proposta pastoral del Papa Benet XVI d’obrir un “atri” per a l’encontre entre creients i no creients, que va tractat recentment la Càtedra de Pensament Cristià del Bisbat d’Urgell, són il·luminadores les seves paraules (Discurs a la Cúria, 2009): “Considero important sobretot el fet que també les persones que es declaren agnòstiques i atees ens han d’interessar a nosaltres com a creients. Quan parlem d’una nova evangelització, aquestes persones potser s’espanten. No volen veure’s a si mateixes com objecte de missió, ni renunciar a la seva llibertat de pensament i de voluntat. Però la qüestió sobre Déu segueix estant també en ells, encara que no puguin creure en concret que Déu s’ocupa de nosaltres. Com a primer pas de l’evangelització hem de tractar de mantenir viva aquesta recerca; hem de preocupar-nos que l’home no descarti la qüestió sobre Déu com a qüestió essencial de la seva existència; preocupar-nos que accepti aquesta qüestió i la nostàlgia que s’hi amaga.” Ens cal captar la preocupació pastoral expressada amb una grandíssima delicadesa i fer-nos conscients que quan es parla d’evangelització, els no creients se senten molestos perquè es veuen reduïts a mers objectes de l’acció evangelitzadora i no volen tampoc renunciar a la seva llibertat de pensament.

Al llarg de la història hi hagut moltes iniciatives de l’Església encaminades a trobar punts en comú amb les persones que no professen cap religió, o que es declaren agnòstics o atees, des que Pau VI, recollint l’esperit del Concili Vaticà II, va instituir el Consell Pontifici per al Diàleg amb els No-Creients. Ara, potser per primer cop en molt de temps, es podrien donar les condicions per a construir un marc de diàleg no llastrat per cap ideologia, i per això cal que agnòstics i creients estiguem oberts i mostrem una bona disponibilitat per assolir vies de diàleg, ja que ens necessitem mútuament, i perquè els cristians no ens podem acontentar amb creure, sinó que hem d’estar disposats a conèixer Déu més profundament a través del diàleg amb els altres, especialment els crítics amb la nostra fe. Sovint trobem confrontació entre la tradició cristiana i la societat contemporània, i d’aquí la dificultat de la possibilitat immediata d’un diàleg serè i constructiu entre creients i no creients, perquè, ens topem amb actituds fonamentalistes, tant pel cantó ultracatòlic, que s’empara en la religió per negar la realitat, com per la banda antireligiosa, que de vegades arriba a ser tan dominant que ni tan sols té consciència de ser-ho. I això es veu sobretot quan es parla de temes com l’avortament, l’eutanàsia o determinades qüestions bioètiques.

Estigueu sempre a punt per a donar una resposta a tothom qui us demani raó de la vostra esperança.” (1Pe 3,15), recomana St. Pere a la primera comunitat cristiana. La proposta de Benet XVI d’obrir espais i “patis” més concrets de diàleg entre creients i no creients reclama de nosaltres els creients sortir a l’encontre dels germans que no creuen, amb saviesa, estimant la nostra pròpia identitat i sabent-la defensar i oferir amb argumentació i sobretot amb vivències i testimoniatge convençut i convincent. I també ens reclama paciència, espera del moment oportú, pregària, humilitat i sobretot amor a l’altre. Crist ens fa confiança perquè donem testimoni d’Ell. Només per la força de l’Esperit podrem sortir a l’encontre amb gestos acollidors i amb humil convenciment missioner.

Compartir
D’Amic i Amat
d’Amic e Amat
Un sol cos, un sol Esperit i una sola esperança
Estimats diocesans,
estimada església d’Urgell,

Al bell mig de l’hivern, comencem en aquest diumenge l’anomenat Octavari de pregària per la unitat dels cristians. Cada any, del 18 al 25 de gener, som convidats a prendre consciència que tots els cristians
next arrow
previous arrow

Darreres Notícies

Agenda