Crida per la pau
Nosaltres, homes i dones de religions diferents, ens hem citat a l’antiga ciutat de Cracòvia, a Polònia, setanta anys després del començament de la Segona Guerra Mundial: per a resar, per a dialogar, per a fer créixer un humanisme de pau. Retem homenatge a la memòria de Joan Pau II, fill d’aquesta terra. Ha estat mestre de diàleg i testimoni tenaç de la santedat de la pau, capaç de donar una visió en temps difícils: l’esperit d’Assís.
Aquest esperit ha bufat en molts canvis pacífics del món. Així, el 1989, fa vint anys, Polònia i l’Europa de l’Est van tornar a trobar la seva llibertat. Precisament el setembre de 1989, a Varsòvia, homes i dones de religió distinta, reunits per la Comunitat de Sant Egidi, van dir fortament el seu amor per la pau: “Mai més la guerra!”. A aquest esperit ens hem mantingut fidels, tot i que, en els anys transcorreguts, massa gent ha cregut que la violència i la guerra podrien resoldre els problemes i els conflictes d’aquest món.
Cal mirar els mals del nostre món: els pobles en guerra, els pobres, l’horror del terrorisme, les víctimes de l’odi. Hem escoltat el crit de tants que pateixen. Pobles sencers són ostatges de la guerra i de la pobresa, molts deixen les seves cases, molts han desaparegut i han estat segrestats, o viuen en la inseguretat.
El nostre món està desorientat per la crisi d’un mercat que es creia omnipotent, i per una globalització sovint sense ànima i sense rostre. La globalització és una ocasió històrica, encara que sovint s’hagi preferit viure-la en una lògica d’enfrontament de civilitzacions i religions. No hi ha pau per al món quan mor el diàleg entre els pobles. ¡Cap home, cap poble és una illa!
Les nostres tradicions religioses, en les seves diferències, diuen juntes amb força que un món sense esperit no serà mai humà. Aquestes tradicions assenyalen el camí de tornada cap a Déu, que és l’origen de la pau.
L’esperit i el diàleg donaran ànima a aquest món globalitzat! Un món sense diàleg serà esclau de l’odi i la por a l’altre. Les religions no volen la guerra i no volen ser usades per a la guerra. Parlar de guerra en nom de Déu és una blasfèmia. Cap guerra serà mai santa. La humanitat sempre és derrotada per la violència i pel terror.
L’esperit i el diàleg indiquen el camí per viure junts en pau. Hem descobert amb més claredat que el diàleg allibera de la por i de la desconfiança cap a l’altre. És la gran alternativa a la guerra. No afebleix la identitat de ningú i fa descobrir el millor d’un mateix i de l’altre. Res no es perd mai amb el diàleg. El diàleg escriu millor la història, mentre l’enfrontament obre abismes. El diàleg és l’art de viure junts. El diàleg és el do que volem fer al segle XXI.
Partim per tant de la memòria de la Segona Guerra Mundial, de la profecia de Joan Pau II, com a pelegrins de pau, construint amb paciència i audàcia una nova etapa de diàleg, que uneixi en la pau els qui s’odien i els qui s’ignoren, a tots els pobles i a tots els homes. Que Déu concedeixi al món sencer, a cada home i a cada dona, el meravellós do de la pau!
Cracòvia, 8 de setembre de 2009
[Traducció del castellà per Montserrat Creus]
