Trobada institucional i sopar oficial en honor dels Reis d’Espanya

El vespre del dia 25 de març els Coprínceps d’Andorra, SE. Joan-Enric Vives i el Representant de S.E. Emmanuel Macron, Sr. Patrick Strzoda, van oferir en honor a Ses Majestats el Rei Felip VI i la Reina Letizia un sopar de gala a l’Andorra Park Hotel dins dels actes de la primera visita oficial d’un monarca espanyol al Principat d’Andorra.

A la seva arribada el Copríncep episcopal fou rebut per part del Cap de Govern, M.I. Sr. Xavier Espot i la Síndica General, M.I. Sra. Roser Suñé.

A continuació, a la sala Canals,  va tenir lloc una trobada institucional entre el Copríncep episcopal i el Representant personal del Copríncep francés, M.I. Sr. Patrick Strzoda amb Ses Majestats els Reis Felip i Letizia en un clima de molta cordialitat.

Tot seguit, a la sala Guillemó, va tenir lloc la salutació protocol·lària dels convidats al sopar envers els Caps d’Estat d’Andorra i d’Espanya.

Abans del sopar s’interpretaren els Himnes Nacionals d’Espanya i del Principat d’Andorra i tot seguit van tenir lloc els Parlaments previs al sopar, amb els brindis corresponents.

El Copríncep episcopal Joan-Enric Vives en nom dels amfitrions va llegir aquest Discurs:

 
Discurs del Copríncep episcopal en el Sopar Oficial ofert pels Coprínceps a SS.MM. els Reis d’Espanya Felip i Letizia

Majestats,                      
Senyores i Senyors,

Sigueu benvinguts a Andorra. S.E. el Copríncep francès M. Emmanuel Macron i jo mateix estem molt contents de poder acollir aquesta Vostra visita, que és la primera d’uns Reis d’Espanya al nostre Principat d’Andorra. Ens hauria plagut molt poder-vos acollir al Palau episcopal de La Seu d’Urgell. Amb tot, avui recordo amb goig la vostra visita, essent Prínceps d’Astúries i de Girona, a la Catedral de La Seu d’Urgell en el vostre viatge commemoratiu dels 100 anys del primer Parc Natural d’Espanya, a Aigües Tortes, dins el nostre Bisbat. Avui com a Reis d’Espanya ens honorem de tenir-vos entre nosaltres, i ben aviat amb la Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, Vós, Majestat, repetireu la vostra estada a Andorra.

El nostre Principat, un país antic i modern alhora, us acull amb els braços oberts. Poble antic per la seva història, que es remunta al mateix Carlemany, amb el bisbe d’Urgell com a Senyor, i després, des dels Pareatges de 1278 signats entre el bisbe d’Urgell i el Comte de Foix, com a Cosenyors de les Valls d’Andorra. I alhora país modern amb una clara voluntat de projectar-se vers el futur, amb noves generacions ben preparades. Som “un petit miracle de la història”, com afirmà el Papa sant Pau VIè., miracle forjat també per la voluntat de ser i de perseverar, amb la modèstia i la intel·ligència dels Andorrans i els seus “Coprínceps defensors”. La nostra Constitució de 1993 diu que els Coprínceps són “símbol i garantia de la permanència i continuïtat d’Andorra, així com de la seva independència i del manteniment de l’esperit paritari en les tradicionals relacions d’equilibri amb els Estats veïns” (art. 44 de la Constitució).

Som veïns i amics d’Espanya i de França. I em plau destacar les excel·lents relacions entre el Regne d’Espanya i el Principat d’Andorra. Relacions de bon veïnatge, d’amistat, de lleialtat i de cooperació. Andorra som un país amb una llarga història feta per gent treballadora, tenaç, muntanyenca, orgullosa de les seves arrels i de la seva llengua i cultura mil·lenàries, que estima el seu arrelament i el seu destí comú amb Europa.

Ens convé tenir la comprensió i l’ajut de la gran Nació que Vostres Majestats representeu, perquè sigui exitós l’esforç d’obertura a l’exterior, que Andorra està fent, sense renunciar a la seva identitat configurada per una llarga experiència històrica d’independència i de llibertat. L’aprofundiment de les relacions mútues farà mèrit a un País, com Andorra, que té com a elements integradors de la seva identitat la modèstia de la seva petitesa, el diàleg i el pacte, i la cultura d’una pau mil·lenària mai pertorbada pel trauma de la guerra.

Volem projectar-nos cap al futur, com a país que participa responsablement en el concert internacional de les nacions, un país solidari i compromès amb les causes que fan progressar la humanitat. País de pau, de diàleg i de seny, amb els trets configuratius del caràcter andorrà -prudència, reserva i contenció- que són valors coincidents  amb els valors del multi-lateralisme. Els valors que han assegurat la independència i la pervivència d’Andorra al llarg dels segles, són els que poden convenir a la construcció d’un món més just i sense desigualtats. La veu moral més respectada dels temps actuals, el Papa Francesc, ho recorda en un gran text seu, “Fratelli tutti”, on proposa l’amistat social i la fraternitat, que ell mateix posa en pràctica en els seus viatges, com en el darrer a Iraq. Majestats, us puc assegurar el compromís ferm d’Andorra amb la fraternitat, la pau, la sostenibilitat, la defensa del medi ambient, la preocupació pel canvi climàtic, l’alineament i el compromís d’Andorra amb els objectius de l’agenda 2030 de les Nacions Unides.

També Andorra ha estat i és terra d’acollida. Ho fou especialment al segle passat, acollint refugiats que cercaven salvar la vida, quan fugien de règims que violentaven les llibertats. I ha estat terra d’acollida de molts ciutadans espanyols, que ens han aportat la seva diversitat d’orígens i cultures pròpies, i que han contribuït molt a la construcció, l’engrandiment i la prosperitat de l’Andorra moderna.

Desitjo agrair a Vostres Majestats l’ajut espanyol en tants àmbits (escolar, de comunicació, de sanitat…) i en aquest moment present, l’acompanyament en el procés d’apropament a Europa. Estem des de fa uns anys en plena negociació per un Acord d’Associació amb la Unió Europea que pugui ser favorable al desenvolupament econòmic del nostre Principat i que garanteixi el nostre futur.

Som un País de petita dimensió territorial, però no per això menys gran i complex que el que ho pot ser un país molt més extens. I tenim consciència de la nostra petitesa i dependència, que ens fa ser humils. Durant la present pandèmia, hem patit certament, però hem vist grans lliçons de ciutadania, de solidaritat i de participació en les advertències i mesures de les nostres Autoritats. Per sobre el desconcert i la desesperança, ha guanyat la voluntat de servei, el sacrifici i l’entrega de tantes i tantes persones. Agraïm avui les ajudes que Andorra ha rebut de les Autoritats i de molts ciutadans espanyols, especialment de les comarques properes. I també constatem la bona col·laboració andorrana i del nostre Hospital Ntra. Sra. de Meritxell amb els treballadors espanyols transfronterers i les comarques veïnes de Catalunya en el seu conjunt. Agraïm especialment les vacunes cedides per Espanya, i desitjaríem que les vacunes poguessin arribar a tots els racons, a tots els ciutadans del món, també als més desafavorits.

D’aquí a un mes, celebrarem la Trobada dels Caps d’Estat i de Govern dins la Cimera Iberoamericana. Ens hi sentim membres nats i que hi aportem la nostra idiosincràsia, com també participem en l’Organisation Internationale de la Francophonie.

+ + +

Majestats, ens va robar el cor el vostre gest de viatjar en plena pandèmia a Barcelona, per lliurar personalment el Premi Cervantes 2019 a un dels més grans poetes de la llengua catalana i castellana, que les agermana en els nostres temps, i que va morir el mes passat a Sant Just Desvern, Joan Margarit i Consarnau (1938-2021), nascut a Sanaüja, poble de la seva àvia materna, i que pertany al nostre Bisbat d’Urgell. Fou catedràtic d’arquitectura a la Universitat Politècnica de Catalunya i també va ser Premi Iberoamericà de Poesia Pablo Neruda 2017. Algú ha dit que ell fou “la dignitat feta poesia”. Ell va tenir molta relació amb Andorra ja que va col·laborar amb el seu pare en el projecte arquitectònic d’aquest Hotel on estem sopant i en el qual Vostres Majestats us hostatgeu. Li va dedicar un poema, evocant els seus amors adolescents, “Hotel Andorra Park”:
 

“Lee su insomnio en el cristal oscuro.
Aquí, donde después se construyó el hotel,
un muchacho ocultó debajo de una piedra
una carta de amor, y trazó un mapa:
el verdadero mapa de un tesoro.
Pero el tesoro fue una cobardía:
lo que no se atrevió a decirle a una muchacha (…)” (Casa de misericordia)

Vull acabar aquestes meves paraules recordant un breu i lluminós poema de Joan Margarit, que ell mateix volgué llegir en les dues llengües agermanades, en l’homenatge que li van dedicar moltes grans figures de la literatura quan li fou concedit el Premi Cervantes. És un poema per avançar en la vida, a pesar de les tempestes, dificultats o vents contraris, com Andorra i Espanya han sabut fer al llarg de la seva història i ho sabran continuar fent en el seu present i en el futur:

“Como las gaviotas, cruzando temporales
se aprende a planear, a sobrevolar la vida,
para avanzar, usando la violencia del viento.
Igual que las gaviotas.”

“Com les gavines, creuant els temporals
s’aprèn a planejar, sobrevolant la vida,
a avançar, fent servir la violència del vent.
Com les gavines.”

Permítanme que en nombre del Copríncipe francés y en el mío propio les invite a ponerse en pie y a brindar con nuestras copas.

Por Sus Majestades los Reyes de España Felipe y Letizia, por sus hijas, por la prosperidad de la noble y querida Nación Española, y por la amistad y cooperación con nuestro Principado de Andorra.
Andorra la Vella, 25 de març de 2021


https://youtu.be/4sMR45VUeKs
https://youtu.be/dofvR4rPmhw

Compartir