“Diàleg entre generacions, educació i treball: instruments per a construir una pau duradora”, aquest és el títol del Missatge del Papa Francesc per a la 55ª Jornada Mundial de la Pau, de fa un mes. I la Presidència del Consell de Conferències Episcopals Europees (CCEE) ha demanat diàleg i negociació en comptes de guerra i violència per superar la crisi d’Ucraïna.
El Papa comentant el profeta Isaïes assenyala que, “encara avui el camí de la pau, que sant Pau VIè. va anomenar amb el nou nom de “desenvolupament integral”, roman desafortunadament allunyat de la vida real de molts homes i dones i, per tant, de la família humana, que està totalment interconnectada”. Tot i els esforços nombrosos encaminats a un diàleg constructiu entre les nacions, el soroll ensordidor de les guerres i els conflictes s’amplifica (Ucraïna, Iemen, Etiòpia, Sudan, Nigèria, Afganistan, Síria, Gaza…), mentre es propaguen malalties de proporcions pandèmiques, s’agreugen els efectes del canvi climàtic i de la degradació del medi ambient, i continua dominant un model econòmic individualista i amb egoismes d’estat.
A cada època, la pau és tant un do de dalt com el fruit d’un compromís compartit. Hi ha, en efecte, una “arquitectura” de la pau, diu el Papa Francesc, en què intervenen les diferents institucions de la societat, i hi ha un “artesanat” de la pau que ens involucra a cadascú de nosaltres personalment. I proposa «la gestació d’un pacte social», amb tres camins per a construir una pau duradora:
1.- En primer lloc, el diàleg entre les generacions, com a base per a la realització de projectes compartits. Un diàleg que requereix recuperar la confiança bàsica entre els interlocutors. Dialogar vol dir escoltar-se, confrontar-se, posar-se d’acord i caminar junts. Un diàleg intergeneracional enmig de les dificultats, arrelat al present, i que freqüenti el passat i el futur: el passat per aprendre de la història i guarir les ferides que ens condicionen; freqüentar el futur, per alimentar l’entusiasme, fer germinar somnis, profecies i esperances.
2.- La instrucció i l’educació seran els motors de la pau. L’educació com a factor de llibertat, responsabilitat i desenvolupament, per a obtenir una societat cohesionada, civil, capaç de generar esperança, riquesa i progrés. Això reclama un canvi en la relació entre les inversions públiques en educació i els fons reservats als armaments.
3.- I, finalment, promoure i assegurar el treball per a una plena realització de la dignitat humana. El treball construeix la pau, ja que la feina és un factor indispensable per construir i mantenir la pau; és expressió d’un mateix i dels propis dons, però també és compromís, esforç, col·laboració amb altres, perquè es treballa sempre amb algú o per algú. Oferim la nostra contribució per un món més habitable. És urgent promoure les condicions laborals decents i dignes, orientades al bé comú i a la cura de la creació, assegurant i sostenint la llibertat de les iniciatives empresarials i, alhora, impulsar una responsabilitat social renovada, perquè el benefici no sigui l’únic principi rector.
Acollim aquesta invitació a unir els esforços per sortir de la pandèmia, i a seguir avançant junts amb valentia i creativitat per aquests tres camins de pau.
