Sant Bernat de Claravall, en una esplèndida homilia, la quarta, recrea un diàleg del creient amb la mateixa Verge Maria, en el moment històric i tan misteriós de l’anunciació de l’àngel a Natzaret. Tothom espera la resposta de Maria i per això dóna pressa a la Verge fent-li notar que en les seves mans està el preu de la nostra salvació. Si consenteix al que l’àngel li proposa en nom de Déu, tots serem deslliurats; ja que si per la Paraula eterna de Déu vam ser creats, i a pesar d’això tots hem de morir, amb la breu resposta de Maria -un sí ben humil però carregat del futur de la història humana-, tots serem restablerts i cridats a la vida. De la seva resposta en depèn el consol dels miserables, la redempció dels captius, la llibertat dels condemnats, la salvació de tots els fills d’Adam. I li aconsella que no ho refusi, que no es retardi, que no receli… sinó que cregui i que digui que sí. Tots estàvem a Natzaret demanant a la Verge Maria el seu sí!. I li diu Sant Bernat: “Obre, Verge feliç, el cor a la fe, els llavis al consentiment, les entranyes puríssimes al Creador. Mira que el desitjat de tots els pobles està trucant a la teva porta. Si trigues a obrir-li, passarà de llarg, i després tornaràs amb dolor a cercar l’estimat de la teva ànima. Aixeca’t, corre, obre. Aixeca’t per la fe, corre per la devoció, i obre pel consentiment. I la Verge va dir- ‘Heus aquí l’esclava del Senyor; que es faci en mi segons la teva paraula'”.
Aprofundim les actituds de la Verge Maria per imitar-les:
- escoltar més la Paraula de Déu, dedicant-li major atenció,
- apartar-se sempre del pecat i de la mediocritat de vida,
- respondre amb promptitud i generositat el que Déu ens fa saber en l’oració i els fets de cada dia,
- comprometre’s a estimar tothom, acollint els sofriments dels qui ens envolten,
- anar sempre més lluny dels càlculs i les pors, la indiferència i l’egoisme,
- i donar un sí ben generós a Déu, passi el que passi, sabent que si Ell ens ho demana, segur que serà bo per a nosaltres…
Això és l’Advent: estar atent i confiar en el Déu que arriba, per obrir-li així que truqui i ens trobi vetllant, oberts a respondre un sí ben generós a la seva crida. Com Maria, la Mare Immaculada, tota de Déu i tota nostra!
+Joan-Enric Vives, Bisbe d’Urgell