Estem iniciant el nou curs, i amb ell la vida pastoral oberta, creativa, “perseverant” en els mandats rebuts del Senyor Jesús: “Manteniu-vos en el meu amor” (Jo 15,9). Per a cada batejat, ha de ser un goig saber que Jesús compta amb cadascun de nosaltres per fer aquest nou curs la seva obra de salvació de tots i de cadascun dels qui el Pare li ha confiat, que són realment els nostres “germans“, els pròxims. Som els seus “apòstols” que, plens de l’Esperit Sant, “sortim a sembrar” (cf. Mt 13,3ss). És una missió apassionant: donar testimoni veraç i creïble, autèntic i amb obres d’amor, de la nostra fe en Crist, que està viu, que ha ressuscitat i que té un gran designi d’amor per a cada una de les persones que arriba al món, i sobretot per als més pobres.
Potser pensareu que comporta moltes renúncies, que molts no ho valoren, que la societat més aviat ens critica, que xoquem amb la cultura egoista i individualista ambiental, que sembla com si no aportéssim molt de positiu, que ens topem amb la soledat i la creu… Però això són les sirenes que volen desencaminar-nos. No fem massa cas de les veus negatives; indiquen bé que seguim el Crist crucificat. Hi ha una humanitat que ens necessita i ens espera, feta de moltes persones concretes, que reclamen “veure Jesús” (Jo 12,21) a través de les nostres paraules i accions, que anhelen salvació i vida eterna, enmig de tanta mediocritat, violència, injustícia i maldat com cada dia ens topem. I nosaltres sabem que aquesta font de vida eterna existeix; que és Jesucrist, el Redemptor del món, a qui humilment seguim i servim.
Hem de creure més en la nostra vocació i missió tan apassionants. Ens ho recorda el Papa Francesc: “En un món en transformació, cal una Església renovada i transformada per la contemplació i pel contacte personal amb Crist, per la força de l’Esperit. És l’Esperit de Crist la font de la renovació, la que ens fa trobar nous camins, nous mètodes creatius, les diverses formes d’expressió per a l’evangelització del món actual”. De Crist ens vindrà la força per encetar el camí missioner i la joia de l’anunci, per tal que la llum de Crist il·lumini tots aquells que encara no el coneixen o l’han refusat. Per això demana el coratge d’«arribar a totes les perifèries que tenen necessitat de la llum de l’Evangeli» (E.G. 21). No ens poden entretenir ni en les nostres debilitats, ni en els nostres pecats, ni en tants impediments que se’ns presenten per a testimoniar i proclamar l’Evangeli. És l’experiència de la trobada amb el Senyor el que ens empeny i ens dóna la joia d’anunciar-lo a tothom. Tinguem present el gran testimoniatge dels màrtirs actuals a l’Àfrica, a Irak, a Síria… “L’Església és el poble de les benaurances, la casa dels pobres, dels afligits, dels exclosos i dels perseguits, de tots aquells que tenen fam i set de justícia”, diu el Papa Francesc. I convida a treballar per tal que les comunitats eclesials sàpiguen acollir amb amor preferencial els pobres, tenint les portes de l’Església obertes perquè tots hi puguin entrar i trobar-hi refugi.
Donem gràcies a Déu per la nostra vocació cristiana i concretem on posarem l’accent en el nou curs que comença. Que n’és de bella una vida lliurada al servei del Regne de Déu! “Busqueu per damunt de tot el Regne de Déu i ser justos tal com ell vol, i tot això, us ho donarà de més a més” (Mt 6,33).