¿Hem pensat prou que realment som “amics” de Jesucrist, l’Espòs? Que estem cridats a viure una dolsa intimitat amb Ell i una configuració total amb el que Ell vol de cadascun de nosaltres? Que li podem “preparar els camins” de la seva vinguda, perquè molts, tots, el puguin trobar i fer-se, també ells, amics del Senyor? Que hem d’anunciar una conversió dels cors que és el que fa plenament feliç, perquè ens retorna a viure segons els manaments de Déu? Que convé que Crist sigui més i més conegut i estimat, i en canvi que nosaltres hem de “minvar”, fer-nos petits, i desaparèixer? Que la llibertat i la valentia davant el diner i els poders d’aquest món, ha de ser la nostra guia sempre? Que des del baptisme, estem cridats a ser “veus” del Crist, que és “la Paraula”? Que una vida austera, senzilla, que no posa la confiança en les realitats materials sinó només en Déu, és el que dóna credibilitat al nostre testimoniatge de fe? Que la veritat recercada amb passió i constància, porta a Déu i a l’alegria veritable?
Al moment del naixement de Joan, la seva mare insistí que havia d’anomenar-se “Joan“, i no Zacaries, indicant així la seva missió. Perquè Joan vol dir “Déu és gràcia“, Déu és misericòrdia. A través de Joan, s’anunciaria l’arribada del Messies, i, amb Ell, de la gràcia salvadora per a tot el món.
Al nostre Bisbat tenim molts esglésies i ermites dedicades al Precursor del Senyor, i a tantíssimes pintures murals i retaules hi ha la seva venerada imatge. El nostre poble sempre ha estimat molt Sant Joan. L’Església celebra festa gran, només en el naixement de Jesús, de Maria i de Joan Baptista. I el poble cristià celebra el sol triomfador de la tenebra i de la nit, en el solstici d’estiu. Per això fem fogueres lluminoses, perquè la llum del Crist es prolongui, i els petards anunciïn que estem de vetlla joiosa perquè ha arribat el qui prepara els camins del Salvador, la Llum del món.
Cada començament del dia, en les lloances matinals, l’Església es ben disposa a viure la bella vocació de Joan, que és també la nostra: “A tu infant, et diran profeta de l’Altíssim, perquè aniràs al davant del Senyor, a preparar els seus camins; faràs saber al poble que li ve la salvació, el perdó dels seus pecats, per l’amor entranyable del nostre Déu” (Lc 1,76-77). A mi m’agradà de prendre aquest verset -“Parare vias Domini“, preparar els camins del Senyor-, com a lema del meu ministeri episcopal, ara fa ja dinou anys… Crec que és molt suggerent per a tots els cristians, en temps de “nova evangelització”, i que s’adiu, especialment, al ministeri que el bisbe humilment ha de recomençar cada dia, preparant els cors i els camins dels germans, perquè tots puguin trobar el Senyor, entrar en la seva comunió de vida, i ser-li bons amics.
