A principis d’aquest mes de juliol, les Autoritats van anunciar el tancament d’accés a alguns espais naturals davant l’alt risc d’incendis. La decisió implicava tancar els senders que permeten fer excursions per la muntanya, cosa que a molts omple de vida. Vetllem, doncs, pel respecte a la natura i perquè cap descuit humà no la destrueixi. Perdríem un bé molt gran per a tots.
De fet, tots portem un excursionista dins. Som caminants i excursionistes. Ex-cursus vol dir sortir fora, admirar, veure, conèixer, saber… És bo aprendre a anar d’excursió i a programar les sortides en plena natura perquè aconseguim el màxim gaudi i felicitat. I l’excursionisme sempre, però ara a l’estiu encara més, és un bé preciós. A les conclusions del VIè. Congrés excursionista català de 2011, el darrer, es deia que “pel fort i ric coneixement de la muntanya cal cuidar i preservar la tradició a Catalunya de la cultura excursionista (història, geografia, metereologia, llengua…) i dels valors excursionistes (germanor, catalanisme, altruisme, relació social, forma de veure la vida…), promovent l’aspecte competitiu, l’aspecte social i la superació personal en el medi”. I ho reblava dient que “l’esport nacional de Catalunya és l’excursionisme”. L’excursionisme està profundament arrelat a la societat civil catalana, esdevenint en molts moments l’aspecte clau en la conservació i recuperació de la llengua, la cultura i en el coneixement del país. L’excursionisme fomenta la cohesió del país a partir de la seva descoberta, la inclusió social de col·lectius de risc a través del gaudi de la natura, i facilita a tota la ciutadania l’accés a la natura de forma ordenada i sostenible. En tenim un gran exemple en el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) que des de l’any 1876 es reconeix en el seu passat amb la voluntat d’obrir nous camins i sempre mogut per un desig de modernitat i d’innovació.
Per al cristià l’amor a la natura forma part indivisible de l’amor al Creador, ja que totes les coses creades, reflecteixen d’alguna manera la glòria de Déu. Diu el salmista (Sl 19): “El cel parla de la glòria de Déu, l’estelada anuncia el que han fet les seves mans. Els dies l’un a l’altre es transmeten el missatge; l’una a l’altra se’l revelen les nits…“. I St. Pau valorava que la creació fos camí cap a Déu, perquè Ell és l’Autor de tot. St. Francesc d’Assís ho canta meravellosament en el seu Càntic de les criatures: “Lloat sigueu, Senyor, amb totes les criatures, i especialment el nostre germà sol…” I en els nostres dies l’Encíclica Laudato sí del Papa Francesc ha significat un gran progrés de la Doctrina Social de l’Església en tot el camp de l’ecologia integral i la responsabilitat ineludible de l’home.
Podem pensar que els papes Pius XI i St. Joan Pau II foren grans amants de l’alpinisme i dels esports de muntanya. I a Catalunya són noms emblemàtics els de Mn. Cinto Verdaguer, Mn. Norbert Font i Segué (fundador de l’espeleologia), Mn. Jaume Oliveras (la Maladeta) o Mn. Antoni Batlle, introductor de l’escoltisme. Estimem la muntanya, sortim de nosaltres mateixos, fem excursions per retrobar la pau i l’harmonia, el goig de fer camí junts i de l’amistat, amb la mirada contemplativa, agraïda i humil del qui sap trobar la petjada de Déu en la seva creació. Que pugueu fer bones i belles excursions!
